Vivim un moment de transformació radical en la manera en què ens comuniquem i transmetem coneixement. Durant segles, l’escriptura ha estat el pilar fonamental per a preservar informació, però amb l’arribada d’Internet i les noves tecnologies, aquest paradigma s’està desplaçant cap a un model més oral i audiovisual. Estem retornant a una forma de comunicació més directa, on la veu i les imatges predominen sobre el text. A més, l'avanç de la intel·ligència artificial, la traducció automàtica i la creació de continguts cada vegada més accessibles estan configurant un nou paisatge lingüístic i cultural, ple de reptes però també d'oportunitats. En aquest context, les llengües com el valencià/català tenen davant seu la possibilitat de redefinir el seu lloc en aquest nou escenari digital global.



El retorn a l’oralitat: un canvi de paradigma comunicatiu

Durant segles, el model de comunicació i transmissió de coneixement ha estat dominat per l’escriptura. Des de la invenció de la impremta, el text ha sigut el vehicle central per a la preservació i propagació d’informació, formant la base del nostre sistema educatiu i cultural. L'aparició d'Internet va consolidar encara més aquest paradigma escrit, afegint l'hipervincle com una eina per accedir a oceans de coneixement escrit en qüestió de clics.Tanmateix, estem presenciant un canvi radical. La xarxa s’ha anat desestructurant, i ara el model oral/audiovisual està prenent protagonisme. Gran part del coneixement actual, tant en àmbits personals com professionals, s’ha oralitzat. No sols consultem tutorials de manera majoritària, sinó que gran part de la nostra interacció, ja siga a nivell de negocis o formació, es desenvolupa mitjançant la veu. Els àudios de WhatsApp o la comunicació per vídeo han esdevingut la norma. A més, ara ens trobem amb la possibilitat de comunicar-nos oralment no sols amb altres persones, sinó també amb màquines, gràcies al creixent ús de software de reconeixement i clonatge de veu.

La mort de l’ortografia: el regnat de les màquines

Amb l'augment de la intel·ligència artificial, especialment en el camp de la generació automàtica de text, ens estem dirigint cap a una situació on seran les màquines les que s’encarreguen d’escriure gran part del que llegim. La gramàtica i l’ortografia, tal com les hem conegut, perdran importància, ja que les ordres seran majoritàriament orals i els textos els redactaran algoritmes. Aquest escenari obri noves preguntes sobre la creativitat i la llengua: si seran els programes els que ens escriuran, quina serà la nostra relació amb les paraules escrites? La gramàtica no serà només la que nosaltres aprenem, sinó la de les màquines.

La relativització del monolingüísme

Internet, tradicionalment dominat per poques llengües majoritàries, està veient un canvi progressiu. Ja no hi haurà una llengua dominant d'expressió digital. Amb l’arribada de la tecnologia de traducció automàtica instantània, ens podrem expressar en qualsevol llengua, independentment de la nostra actitud personal o de les barreres tecnològiques. El valencià/català, o qualsevol altra llengua podrà ser utilitzada de manera fluida, amb l’entrada i sortida de missatges traduïts en temps real. Això ens condueix a un nou repte: la llengua de pensament serà determinant per a la supervivència lingüística. 

La reducció de barreres d’entrada al mercat de la creativitat audiovisual

La creació de continguts audiovisuals mai havia estat tan accessible. Ja no es necessiten grans estudis de producció ni costoses càmeres: un telèfon mòbil i una idea són suficients. La intel·ligència artificial ha arribat fins al punt que permet generar vídeos, imatges i altres continguts creatius només a partir de text, democratitzant així el procés de creació. Aquesta evolució elimina barreres que abans estaven limitades a un grup selecte i facilita que qualsevol puga contribuir al mercat audiovisual amb eines cada cop més potents. 

El final dels mediadors i les Acadèmies

La centralització del coneixement a través d’institucions com les acadèmies lingüístiques està en vies de transformació. El model escrit es descentralitza gràcies a la IA generativa, que es basa en probabilitats per a crear contingut. En este escenari, la creativitat lingüística serà popular i descentralitzada, la qual cosa relativitza el paper de les institucions reguladores. Les acadèmies perdran part de la seua influència, ja que l'evolució de la llengua estarà cada vegada més guiada per les interaccions i les necessitats de les comunitats virtuals.

La densitat de les comunitats digitals

Les comunitats digitals no es basen exclusivament en la quantitat de persones que les formen, sinó en la densitat de les seues interaccions. Aquesta densitat es manifesta a través de la interacció constant, la capacitat d'autorganitzar-se i la rellevància dels vincles interns. En el cas de les llengües, la densitat lingüística d’una comunitat digital es mesurarà per la consciència de formar part d’una comunitat viva i la voluntat de continuar sent-ho. La supervivència de les llengües no es basarà en la quantitat de parlants, sinó en la qualitat i el compromís d’aquests.

La comunitat desvinculada del territori 

El concepte de comunitat ja no estarà necessàriament vinculat a un territori físic. Les comunitats digitals es formen entorn de valors, interessos i llengües comunes, independentment d’on es troben geogràficament els seus membres. Allò que definirà la pertinença a una comunitat serà allò que els membres comparteixen, no el lloc on resideixen. Això suposa una revolució, especialment per a llengües com el valencià/català, que podran mantenir i potenciar les seues comunitats en espais digitals sense lligams territorials. 

El coneixement obert versus el coneixement bloquejat

Finalment, la història de qualsevol poble ha de ser contada per les seues pròpies persones. El coneixement obert és una oportunitat per a relatar la nostra història, especialment en un món digital on els drets d’autor i el coneixement bloquejat podrien limitar-nos. El relat valencià, en aquest context, ha de trobar un equilibri entre la protecció del contingut i la capacitat d’expandir-lo lliurement per tal de preservar i enfortir la nostra identitat en l’escenari global.En definitiva, estem vivint una època de canvis fonamentals en la manera en què ens comuniquem, creem i preservem el coneixement. Els paradigmes antics es transformen i, amb ells, s’obrin noves possibilitats per a les llengües i les comunitats, especialment aquelles que han estat tradicionalment marginades o minoritzades. Les tecnologies actuals ens ofereixen oportunitats úniques per a enfortir el valencià/català i altres llengües, si sabem aprofitar-les adequadament.

+ informació: L'oportunitat Digital Del Valencià