Crec que el punt d'inflexió va ser el 15M tot i que ja havia començat abans amb  Ciutadans a Catalunya, Teruel Existe o Compromís pel País Valencià. El naming polític va canviar definitivament amb la creació politològica del partit Podemos. 




D'alguna manera sorgia la necessitat de construir una nova política i eixa nova política havia de trobar un naming nou allunyat de les velles singularitzacions i definicions. 

El moment d'explosió de sigles polítiques va ser la transició democràtica espanyola. La definició precisa i rigorosa de l'espai ideològic era pràcticament de bisturí. No era igual ser maoista que troskista, ni conservador que liberal. La ubicació havia de ser immediata i després precisada: socialista, comunista, liberal. També l'espai geogràfica havia de ser identificable i precís. En aquella època eren els partits de dreta els que intentaven amagar la seua ideologia sota denominadors com ara "popular" que curiosament havien sigut identificadors de l'esquerra en altres moments històrics. 

Siga com siga, la tradició clàssica del naming polític és la singularització i la precisió, la construcció d'una certa previsibilitat i predicció programàtica que permetia una orientació directa i concreta. 

El 15M va canviar tot això i crec que la culminació de l'art del subterfugi en el naming polític l'ha fet un altre partit de politòlegs: Més Compromís. 

Per què s'amaga en el nom allò que es multiplica en els estatuts? 

No ha sigut una cosa exclusivament espanyola. El moviment 5 estrelles a Itàlia té un nom amb el mateix objectiu: no determinar el contingut però crear un continent. Després els fets aniran situant però d'inici Podemos, Ciudadanos, Vox o el Moviment 5 Estrelles no signifiquen res, no donen cap pista. Això en política no pot ser gratis o sense finalitat. 

L'exemple de Catalunya crec que és molt exemplificador. Com més eren radicals les posicions més s'atenuava el naming polític. Només Esquerra Republicana, PSOE i PP mantenien indicadors de nom. Junts per Catalunya és un nom frontista transversal típic de qualsevol moviment transversal populista. Tampoc no és que Convergència i Unió donara una gran pista d'un naming precís d'identificació directa però la diversitat de noms a Catalunya ha caminat per una tradició de naming allunyada cada vegada més de la precisió. 

Al País Valencià s'ha sublimat la idea. El nacionalisme valencià amagava el seu nom baix unes sigles. Si fem memòria Compromís pel País Valencià era una coalició que bevia del moviment Compromís pel Valencià. Ràpidament va desaparèixer el cognom (País Valencià) de totes bandes. Una cosa que d'altra banda porta fent tot el món (sindicats i moviments socials). Es quedava amb Compromís a seques. Dins de Compromís hi havia Iniciativa i Bloc Nacionalista i per tant encara hi havia rastres que es podien seguir. El Bloc ja no es presentava a cap elecció per tant un canvi de nom no era una qüestió urgent però per als nous ideòlegs era una imprescindible en la construcció del nou relat. El nom triat és Més. Podien haver triat Més Valencianisme, Més País Valencià però han triat Més-Compromís. 

L'anàlisi del naming ens ajuda a llegir l'intertext. Un partit que es diu Més Compromís està fent una proposta endògena o cap a dins. També ens vol amagar un enduriment dels seus estatuts amb una enumeració d'adjectius ideològics que culmina amb un concepte dels més contudents que es poden fer en política actualment "antifeixista". 

És un procés general; estranyament, com més dura és la polarització i la radicalització més es difumina el nom. Mireu per exemple la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) podria ser qualsevol cosa. La intenció sembla la de trencar apriorismes d'ideologies clàssiques però per un altre costat el relat construït ens acosta a una idea d'antagonisme dur i posicions polaritzades. 

Em sembla molt curiós i investigable el fet de posar noms cada vegada més buits (Más País) per a estructures cada vegada més situades en dogmatisme i antagonismes. Quin tipus d'inconscient col·lectiu revela un determinant que intenta amagar el contingut?