El revulsiu ha sigut Sergi Busquets. A partir de la seua aparició el baló flueix per la zona de canalització i arriba per espais que abans no eren visibles. La raó és fàcil: Busquets domina el centre.
Als escacs i al futbol dominar el centre és determinant. És l'espai on es guanyen els partits i les partides. Per això sempre m'ha costat entendre que algú renuncie a disputar el centre.
El Bloc acaba de fer-li un regal postum al PSOE: li ha regalat tot el centre.
Anem per parts.
El Bloc naix en un procés on la Unitat del Poble Valencià (partit d'origen marxista) pren la decisió d'abandonar la perifèria del sistema i intentar entrar en els espais on es juga la política. Ho fa intuïtivament perquè mai ha deixat de ser un partit de professors d'assignatures de lletres amb moltes dificultats per a l'esconomia i l'estadística. Intuïtivament s'entenia que la perifèria identitària i sòcioeconòmica no era un espai suficient ni tampoc influent. Per això es busca un conglomerat divers que tinguera com a denominador comú un valencianisme de mínims.
No oblide el context. El context és un període d'èxit electoral brutal del model liberal del Partit Popular que en certs moments fins i tot semblava disposat a usurpar l'espai valencianista (Agua para todos o AVL per exemple).
Per tant, era una època on tots érem un poc liberals perquè la dècada prodigiosa de la rajola tapava moltes mancances que l'Estat de Benestar ja anticipava i ara són clavilles i precipicis massa evidents. La qüestió és que era difícil sostraure's políticament al tsunami liberal de PAI, golf i contracte d'obra o servei que no acabaven mai.
El Bloc es forja a mitjans de la dècada dels 90 amb una clara voluntat endògena de cosir el que la transició havia trencat. Es feia valencianisme de consens. Això és determinant perquè quan la voluntat és empàtica, la comprensió i el respecte són automàtics. La idea de l'alteritat tenia prestigi, la idea de consens també.
Com ja vaig explicar jo vaig formar part d'una increïble (amb la visió actual) experiència de valencianisme de centre a Sagunt on tots teníem clar quin era l'objectiu: disputar el centre al PSOE. I ho vam/van aconseguir.
La mort per afusellament del Bloc és la partida de defunció d'aquella època i aquelles intencions polítiques. No és un canvi de pàgina. És un nou llibre. Per diverses raons:
- Ja no existeix una voluntat de cosir internament el valencianisme. Això és considera ja solucionat. Això forma part del passat. La intenció actual és conformar un conglomerat polític homogeni a l'esquerra del PSOE que puga ser condicionant i influent en matèria electoral i de gestió del poder. La intenció última és crear una maquinària electoral potent que puga condicionar les polítiques del PSOE des de l'esquerra Allò que Paco Agües no volia ser: l'escolanet del PSOE que demana educació, cultura, llengua, serveis social i memòria històrica. Són matèries importants: sense dubte però la política (per a mi) és repartir les rendes econòmiques. Tot lo altre és secundari. Important però lo primer és com repartim les rendes que generen les persones que viuen i treballen al País Valencià.
- El posicionament narratiu és el clàssic de l'esquerra identitària post 15M. La construcció de relat del ex-tàndem Iglesias-Errejón rellegint Gramsci ens ha portat a viure la política com una pel·lícula. Si domines el guió, ho domines tot. Això significa que esta nova escola d'esquerra identitària pensa que gestionant el llenguatge (solo, sola, sole) la realitat canvia, en lloc del pensament clàssic que deia que el llenguatge anava darrere de la realitat posant nom a coses/canvis preexistents. La idea és que la construcció d'una neollengua o neorelat pot canviar les coses simplement per com es conten. A partir d'ahí és lògica la massiva presència de politòlegs i periodistes en l'executiva de Més Compromís. Si el que cal és construir un relat cal buscar els millors guionistes i xamans que puguen fer màgia. El problema és que eixe sistema només ha funcionat en negatiu: la construcció d'un relat que intenta construir una realitat ens va portar a desastres terribles per a la humanitat. El llenguatge ha de ser posterior al canvi real. La neollengua no funcionarà. Quan estàs en l'oposició el relat és la única cosa que tens però quan governes no has de dir sinó que has de fer. I fer és molt més complicat que dir. Oltra ha demostrat que té la mateixa capacitat de dir i de fer però no tot el món té eixa capacitat. Governar és fer i callar i trobar les mateixes persones per a fer i callar que per a dir i opinar és molt complicat.
- M'ha sorprés el resultat de la candidatura alternativa a l'aparell perquè jo haguera apostat amb quota 10 que el resultat anava a ser 70/30 que és el resultat habitual dels Consells Nacionals als que jo assistia. Jo sabia ja el resultat i sabia que el que jo votava anava a perdre però era una lluita que valia la pena. Un 65/35 demana més anàlisi. La primera anàlisi seria: per què la candidatura alternativa es reclamava com a la candidatura de les bases i els pobles/comarques? Esta part convindria repensar-la perquè té relació amb el Trumpisme o el Brexit. La distància entre urbanistes i ruralites, centre perifèria és ja una escletxa considerable a tot el món occidental. Com a urbanita de nucli obrer marxista i conflictual ho vaig aprendre molt ràpid: el primer dia que vaig anar a repartir propaganda electoral al mercat del meu poble (Puerto de Sagunto) i vaig haver de topetar-me amb els meus companys de col·legi, institut, companys de jugar al futbol i clients de la meua sucursal de banca. Eixe dia vaig entendre que totes les meues teories intragrup nacionalistes les havia de reconsiderar. No tenia ni un paper en castellá en un lloc dificilment trobaves algú que parlara (no escriguera ni llegira) en valencià. I atenció, no parle de persones que menyspreen la llengua sinó de persones que honestament tenien dificultats per a llegir i entendre en valencià. Torne a repetir: honestament. El meu propi iaio per exemple. Una cosa és fer política publicada o posteada de xarxes i una altra cosa és anar al mercat del poble i demanar que te voten. Una cosa és mirar la política des de la capital i una altra des del poble. No és igual la política posteada o mediàtica que la política oralitzada i interpersonal. En la segona necessites maniobrabilitat i sis adjectius seguits en uns estatuts no generen massa maniobrabilitat.
- Per a ser un partit de politòlegs i amb un departament d'estratègia sorprén que no hagen fet servir el concepte d'interacció dels equilibris. Compromís és una coalició. Això permet generar dissens intern en alguns temes (sense dissens no hi ha coalició només hi ha partit entenc). Gestionar este dissens permet estirar la proposta política cap als costats adequant-se a cada context (local, autonòmic, temporal, polític). El Bloc era valuós per dos motius: aportava quadres formats i formals i permetia maniobrabilitat cap al centre. L'eliminació del segon apartat deixa Més Compromís com una agència de formació i creació de quadres. No ens equivoquem, Compromís està construit sobre dos lideratges carismàtics: Oltra i Ribó, una atenuació del missatges identitari al mínim i un relat polític molt marcat per Iniciativa. Tan marcat que ara mateixa Més Compromís i Iniciativa (i Podem) no es diferencien en res significatiu. Imagine que això servirà per a què la maquinària electoral s'afine més i almenys tindrem una opció útil i poderosa per a poder votar (qui ho considere). La qüestió és que llançar al fem el patrimoni del Bloc de "gent de trellat del poble" dificulta la maniobrabilitat cap al centre o centralitat (tant me fa) perquè et situa sempre com l'escolanet del PSOE. Quan al PSOE li vaja bé però no tant com per a tindre majoria absoluta (teòrica o pràctica) Més-Compromís governarà. I quan al PSOE li vaja mal tots a l'oposició. Per tant, el valencianisme només serà influent en el seu propi país quan al PSOE li vaja bé i au.
- Un altre punt d'estratègia que em resulta estrany amb tant de politòleg pel mig és la ubicació. El CIS publica periòdicament enquestes d'autopercepció política on t'has de situar entre el 0 (extrema esquerra) i el 10 (extrema dreta) i també tenim la famosa enquesta de si et sents més valencià o més espanyol o només valencià/espanyol. En la segona enquesta ja fa temps que el valencianisme va tindre clar que amb el "sobiranisme-autodeterminació" no aplegues ni al 2% de la població. És més lògic posicionar-se en un federalisme periifèric-autonomisme-regionalisme. En tot cas, el rovellet de l'ou és on et situen entre el 0 i el 10. El 70% del vot està entre el 4 i el 7. Per tant, no situar-te entre el 4 i el 7 et fa aspirar a un 15% que se situa clarament a l'esquerra. Eixe espai està sobrerepresentat amb les clàssiques baralles esquerranes per la puresa. Per tant, et situes en un espai de mercat amb molta competència i poca massa crítica. I per tant també, li regales tota la resta del mercat a un competidor directe com és el PSOE. Ximo Puig deu estar encantat. Podria dir que no ho entenc però la veritat és que després de 15 anys de militància crec que conec prou les inèrcies del valencianisme polític. Si coneixes la seua composició socioeconòmica saps que respon als mateixos imputs que el partit d'Errejón i per tant és lògic que vaja per camins semblants.
 ){kind=link}
0 Comentaris