En un anterior post vaig remarcar com el concepte de comunitat emparat per la nova societat digital podia ajudar a reinterpretar el NOconsens valencià respecte al nom de la comunitat humana que formem. Dins dels límits que una reinterpretació simbòlica permet ja vaig intentar albirar com de potent és i serà el concepte de comunitat. 




"No m'agrada Epic Games perquè no escolta a la comunitat". És una frase del meu nebot Pau. Té 9 anys i li agraden els videojocs. Però no qualsevol videojoc. Li agraden videojocs on la comunitat és participativa i no tòxica. Pau parla obertament de les diferències entre la comunitat de Minecraft i la comunitat de Fornite. Parla críticament de com Epic Games havia convertit un bon joc independent en un camí farragós de micropagaments per no escoltar a la comunitat. 

La meua germana (sa mare) no li interessen els videojocs però és facilitadora d'activitats relacionades amb les polítiques de joventut. Per a fer qualsevol projecte la primera feina és consultar la comunitat receptora per a detectar què podrien necessitar. Després cal interpretar com ho podrien necessitar també en contacte amb la comunitat. Finalment cal avaluar l'activitat amb la comunitat. 

L'any 2016 vaig començar a estudiar el fenomen youtuber. Vaig descobrir que al voltant de determinats personatges es construïa una comunitat que podia ser antagònica de la comunitat d'un altre youtuber. Gestionar de manera activa eixa comunitat era una professió que encara la societat no havia interioritzat i que anava molt més enllà de ser community manager. 

A finals de 2020 vaig fer consultes per a determinar les possibilitats que teníem els valencians d'impulsar una extensió de domini .val. No tinc capital social ni energia social per a un procés d'eixes dimensions però em va permetre pensar en clau col·lectiva de nou. Per casualitat i bona voluntat vaig aconseguir contactar amb la persona que ha estat darrere dels dominis .cat .eus i .gal. Em va comentar que l'entitat ICANN, que dona les extensions de domini, observa amb molt bona receptivitat les noves extensions de domini que estiguen cohesionades i siguen actives. Probablement no són quantitativament trascendents però ho són des del punt de qualitatiu i sobretot poden aconseguir amb facilitat el llindar de sostenibilitat d'una extensió de domini en un món digital universal. 

La política i la comunitat. 

Llibertat o comunisme. La construcció de dicotomies és una de les fal·làcies logístiques més bàsiques i senzilles perquè apel·la a creences primàries de la ment humana. La divisió en dos en la divisió més bàsica i més freqüent dels grups humans. La tecnologia digital es basa en la contradicció entre 1 i 0. Dues posicions diferents que configuren tot el llenguatge. El bé i el mal, el dia i la nit, la veritat i la mentida. 
No és certa la dicotomia ni en el seu plantejament ni en els seus elements. No és cert que hem de triar entre dos elements i tampoc és cert que l'antagonisme o interacció siga entre eixos dos elements. 
La llibertat antagonitza amb el concepte de responsabilitat des del punt de vista individual. Intentem simplificar dient que la meua llibertat acaba on comença la dels altres. Per a mi és més important que la pròpia llibertat conté també els límits de la meua responsabilitat individual. 

Des del punt de vista col·lectiu la llibertat antagonitza amb la comunitat. Si analitzem la paraula comunitat ens parla d'allò que tenim en comú i de la unitat. El comunisme és una manera d'organitzar allò que tenim en comú però no és la única manera de gestionar la comunitat ni tampoc la més interessant ni profitosa. 

Els danesos tenen una paraula per a la idea de "allò que tenim en comú i que ens fa ajudar-nos". La paraula és samfundssind. Quan una comunitat lingüística té una paraula concreta per a denominar alguna cosa és perquè és important. Així els valencians necessitàvem una paraula per al "càlcul aproximat" i va sortir "alfarrassar". A Escandinàvia el concepte de comunitat ha aconseguit combinar-se (segons els paísos) amb un respecte per la individualitat en un equilibri dificil de millorar. 

Libertaz madrilenya. 

Estos dies hem vist com un concepte tan extraordinari com la llibertat ha sigut patrimonialitzat per la dreta. Ja va passar amb la paraula "austeritat" i també amb la "incorrecció". El gran problema de la corrupció de la paraula llibertat cap a la idea de libertaz és que en el context actual suposava una absoluta desconnexiò i despreocupació pel concepte de comunitat. 

Un altre dia parlarem de la desconnexió generacional que s'ha produït per moltes causes (entre elles la tecnològica) i que implica un "que les den a los débiles". Hem vist una explosió de negació de la comunitat com a espai de cooperació, cohesió, integració, solidaritat... i llibertat.  

Comunitat Valenciana. 

Tinc la convicció que la història i la política és un joc d'èlits. La idea la vaig extraure del llibre "Per què les nacions fracassen". Tindre èlits extractives o inclusives és per a mi el factor determinant en una societat. Independentment de si la seua ideologia és més comunitarista o més individualista l'extractivitat o inclusivitat és per a mi el factor determinant. 

A la comunitat valenciana i país dels valencians hem tingut un parèntesi d'elits extractives que permet albirar algunes escletxes per a l'optimisme. No parle només del govern tripàrtit autonòmic sinó també per exemple de la no estrident bel·ligerància del PP de Bonig. La política és una coreografia semipactada de manera inconscient on moltes coses han de ser harmòniques. Bonig ha representat un model de PP més proper al de Feijoó que al d'Ayuso. Eixa serà la gran decisió del PP valencià. En tot cas, la combinació poítica valenciana (amb l'excepció de Cantó) ha sigut més comunitarista. 

La percepció de pertinença a una comunitat humana no xovinista i realista és una clau de futur.  La nova geoestratègia marca que les potències comunitaristes orientals són emergents. La mediterrània forma part d'un espai on la tradició comunitària va sucumbir davant l'individualisme anglosaxó durant el segle XX. Sense integració i cohesió comunitària la llibertat serà cada vegada menor. És difícil ser lliure on no hi ha seguretat i la visió comunitària és el millor equilibri entre seguretat i llibertat. 

Si aconseguim mantindre una essència comunitària els valencians tindrem accés a quotes de progrés superiors a altres territoris. Si aconseguim correlacionar llibertat amb responsabilitat i responsabilitat amb comunitat tindrem la clau de l'èxit. Escoltar a la comunitat, fabricar comunitat, crear en comunitat. Ja no és una elecció entre País o Regne sinó entre comunitat o libertaz.