No es tracta només d'un problema d'estratègia o de construcció de relat: el valencianisme té un problema constitutiu de segment demogràfic i d'interesos temàtics. 




La gestió econòmica del Consell és brillant. Amb recursos (més) escassos aconsegueix traure endavant una autonomia del Benestar (més) brillant. Però ningú no parla d'això. Este relat central, fonamental i principal és substituït bé per la interlocució (antifeixista) amb Vox o bé per les contínues polèmiques del món educatiu. Són les especialitats de la casa: les lletres. El valencianisme sap moltíssim d'història, de llengua, de literatura i ara d'antropologia però no manté cap interés per l'econòmia. 

És inevitable acabar parlant de l'assessor de Clinton que va marcar el canvi de la campanya amb el seu article "És l'economia, estúpid!". La línia bàsica arguementativa en una campanya poc marcada pel debat econòmic era que la teoria econòmica és la base de qualsevol partit polític. 

En l'àntic Bloc, en l'actual Més Compromís, en Compromís i en l'esquerra general estranyament el coneixement econòmic no té valoració. No constituix un eix central. Encara continuen amb algunes (poques) consignes de finals del segle passat, analògiques, sense cap aspiració a entendre la realitat digital i de serveis d'este país. Exemples, en tenim un fum. Per a mi el més graciós i dramàtic (on va començar el meu desencís polític) va ser quan majoritàriament el valencianisme va reclamar la fusió de Bancaixa i la Cam. Això era mostrar una ignorància econòmica de dimensions siderals però encaixava en el marc mental de "tot lo valencià juntet". Era terrible llegir persones versades en altres matèries com parlaven de fusions fredes o desconeixien els números reals que tots dins del sector sabíem que passava. No solament això mai es van adreçar a la gent pròxima que tenien internament en eixes entitats. Cap interés per conèixer. Cap actitud. 

La banca és mala. El turisme és mal. L'agricultura bé però si és ecològica i no em fan treballar a mi. La digitalització és una despersonalització. Viva el taxi i moren les VTC. Són idees bàsiques contínuament esteses i contradites per les pròpies acccions de govern de les seues institucions (les de Compromís) a pesar de la bona gestió en tots els sectors mencionats: finances, turisme, agricultura, innovació. Res d'això està en la pista central. 

La primera cosa que va fer Ciudadanos per a donar el salt estatal va ser fitxar Garicano. Pots estar d'acord o no amb ell però té una teoria econòmica al cap i un model explicat i executable. El valencianisme polític no en té cap format. Té idees bàsiques sobre sostenibilitat, comerç de proximitat i diverses consignes intercanviables entre Podem, Esquerra Unida, Iniciativa i Compromís. El valencianisme no té una idea al cap de quin sistema econòmic té per al seu país. 

Internament les persones que parlen i pensen d'economia es poden contar amb els dits de les dos mans. I són brillants però necessiten més caps i més prestigi en el relat polític. 

De nou, el valencianisme (mediàtic o postejat)  regala tot un espai temàtic al PSOE que és l'únic capaç de capitalitzar tota una idea. Qualsevol empresaria sap a hores d'ara que si vol interlocutar en un tema econòmic amb el Consell (salvades excepcions brillants) és estadísticament més fàcil que ho puga fer amb algú del PSOE. 

Això a Catalunya i Euskadi no passa. A estos països la construcció "nacional", la sobirania econòmica que ara diria Més Compromís, comença sobre la base de l'economia. És cert, que això és gràcies a l'existència d'un centre dreta propi i modern però no tindre una pedrera d'economistes, un thinkTank amb recursos i visibilitat econòmica i un debat econòmic de país és un gran problema. 

Jo vaig entrar en la Facultat de Dret en l'any 1990. En aquella època la Facultat d'Econòmiques era el centre polític de debat. Havies de saber sobre relacions de producció, dret laboral, plusvalua,  inflació, deute públic, polítiques expansives, tipus d'interés. En les últimes setmanes tot el debat que he llegit en xarxes en la meua bambolla ideològica (valencianista) era sobre què és una dona. Disculpeu però m'he perdut molt. La meua idea de la poítica era la generació d'igualtat d'opotunitats a través de la redistribució de rendes. El capitalisme es diu així perquè té tendència a afavorir al capital. I la política és la manera de dir-li al capital que són les persones les que fan el sistema. Però si no saps d'economia, si no tens gent formada, si no tens una idea al cap és impossible presentar una proposta rigorosa per al teu propi país. 

Eixa gent ja existeix i són visibles, engrescadores però no és només incorporar-los com a persones; incrementar l'economicisme és integrar constantment la idea de la perspectiva econòmica. En eixe espai és on més fàcil de vèncer és Vox per exemple que té la mateixa patologia: no té ni idea d'economia. 

A dia de hui el deute públic espanyol està al 125%. Dins d'eixe context el país dels valencians està infrafinançat des de fa 30 anys. El Banc Central Europeu dopa el  deute dels països del sud amb compres constants de deutes. Els tipus d'interés continuen en mínims històrics. El dèficit públic ja ni se'n recorda d'aquell límit constitucional del 3%. La desocupació juvenil supera el 40%. El crèdit està més barat que mai i aplega a menys gent que mai. La desigualtat creix a tota Europa deixant una bossa de marginació en les grans ciutat. El procés d'urbanització és creixent. La digitalització de l'economia és un repte que pot deixar Espanya molt arrere pel baix nivell de competències digitals i l'envelliment de la població. La generació boomer i X tindrà molt complicat cobrar pensions dignes. 

Què més ha de passar per a focalitzar el valencianisme en una idea (també) econòmica del futur? Si després d'una pandèmia mundial que suposa la catastrofe més important des de la segona guerra mundial el debat més intens és sobre si una persona pot canviar el seu sexe en el DNI, què podem esperar dels NOSTRES polítics?  p

Primer va ser regalar el centre però el segon gran regal del Bloc al PSOE ha sigut no parlar d'economia per a quedar-se en la seua zona de confort habitual. Sense risc no hi ha benefici. Continuar parlant sobre la naturalesa de la llengua, l'ortografia, l'ús social està molt bé: són causes justes però ja anticipe un posterior article. El valencianisme s'haurà de preparar per a fer política sense el Valencià.