Un dia em vaig deixar les finestres 
obertes i mirant cap al cel
i el vent se't va endur lluny de casa
i des d'aquell dia et busque a cada moment

Dificil d'oblidar-te per sempre
tan trist com ara, sempre i mai més
jo visc en un malson des del vespre
que marxares i em deixares 


Per por a que no tornares 
les finestres no vaig tancar
i en cada record que amague 
un tros de mi trobe a faltar


aquelles papallones per tota la casa
que bullien l'aroma del meu cor
ara tot es buit sense tu
ara només s'escolta el  meu plor

però tornaràs al meu costat
aquell àngel que em vas enviar
vindrà amb la lluna a l'esquena 
vindrà a quedar-se per sempre
vindrà a intentar recordar
aquells caps de setmana per Alacant

Si tanque els ulls encara puc tocar-te
estàs tan lluny que no puc ni somniar-te
mai més em tornaré a equivocar
estarem junts de nou per primera vegada
i et quedaràs sempre al meu costat