Si camines darrere de la calma
si el silenci et deixa escoltar
jocs de nens contant històries
i somriures de la mar

Si navegues per teulades
de cases blanques i coloms viatgers
Si l'arena fina s'apega als teus peus
i el sol crema la teua pell
si mires al cel i escoltes el vent

Per sobre d'un pont de mar blava
per carrers blancs de  veles e vents
per barques de núvols i dunes fetes de ponent
trobes marjals d'aigua dolça que calma la sed

Les roques parlaven
d'un poble de bona gent
i les pedres gastades
em parlen d'un vell
que li diuen Tio Pep

Música que naix del poble
soroll que es viu al carrer
perfum de pòlvora a l'aire
terra humida i ànima vençuda
de viure sense dir res

Llum que entra per la finestra
i fa olor a sentiment
i et fa sentir-te prop de casa
perquè tu ets part d'aquell indret