El mercat de l'atenció és massa intens per a intentar entrar jugant amb les regles de la viralitat. És impossible competir amb el producte de l'alarma, del nyas, de la declaració de clickbait. I al mateix temps és molt dificil fer-ho sense complir les normes bàsiques de la tecnologia disponible a dia de hui. 

Com tindre una estratègia política i comunicativa  coherents que puga quallar a dia de hui? 

La història recent marca dues formes de construir una proposta política al país dels valencians. 

Bottom-Up. El miratge d'hipermobilització que va suposar l'entrada a la democràcia on tot el món volia estrenar el nou joguet ha deixat una inèrcia de construcció política de baix cap a dalt. Un bon exemple era el Bloc Nacionalista Valencià que mantenia una espècie de microcefàlia o estructura mínima de coordinació mentre tenia les forces instal·lades als pobles i ciutats. Esta estratègia comença per obtindre un xarxa completa de persones homogènies a centenars de pobles i era pròpia de l'època analògica i industrial on els centres de producció generaven interaccions humanes de proximitat geogràfica fonamentalment. Per a ressumir, la gent s'entenia i parlava amb aquelles persones que estaven a prop, bàsicament perquè no tenia mitjans propis per aplegar a altres llocs. A més, la política era un exclusivament un espai mediat. Això significa que només sabies coses dels altres pobles a través dels mitjans. I ahí estava la trampa perquè aquella mediació no era imparcial, ni neutra ni plural: era una mediació interessada on sabies coses del poble del costat sense poder constatar-les. No cal dir res d'allò que era més llunyà. Ara bé, la tecnologia disponible ara permet una altra arquitectura política. Aquest model clàssic és certament costós en temps, en mobilitat i en construcció de cohesió política. Cal cosir al mateix temps mols col·lectius locals, moltes persones i els seus egos. És complicat. 

El model up-to-down té molt mala premsa dins de l'esquerra política teòrica. I dic teòrica perquè de facto Compromís i Podem són dos partits up-to-down. Les dues formacions polítiques partixen de referents mediàtics i cúpules directives per a construir primer un relat polític, després un programa i després una organització. Cal recordar la quantitat de precaucions que va haver de prendre Podemos per a evitar el fenomen del paracaigudisme polític. En el cas de Compromís tot va ser més fàcil perquè Iniciativa va imposar el seu relat, els seus referents mediàtics i el Bloc va proporcionar la mà d'obr. En este cas va ser un win-win. El cas de Ciudadanos va ser un cas semblant de up-to-down amb ajudes i dopping empresarial (especialment de grups de comunicació) per a contrarrestar la idea de "nova política" que havia aconseguit instal·lar el holding de Podemos. Realment va ser una llàstima perquè era una oportunitat de tindre un partit liberal a nivell estatal però mai no va saber situar-se en el centre equilibrat dels diversos debats polítics. Ans al contrari es va situar en la perifèria en el debat territorial, per exemple. Siga com siga, el model és un model que es correspon amb com la tecnologia disponible modela la societat. La política de la influència exigeix tindre referents i lideratges personals, una comunicació àgil i un model organitzatiu eficient. 

En eixe sentit, la tecnologia blockchain podria ser determinant. Per a ressumir, el model blockchain acaba per consolidar la teoria de la societat en xarxa a través de l'establiment del model de relacions entre nodes. Això té una aplicació política. Fins ara la construcció up-to-down topetava sempre amb un model vertical de relacions jerarquiques. Això no té sentit en un territori menut i allargat com el valencià. Per tant, hauríem de buscar una interacció basada en un model alternatiu als dos que fins ara han existit. Un model de nodes interconnecatats políticament és útil si es vol construir una força política que tinga maniobrabilitat i vulga combinar-la amb la legitimitat. Efectivament, si hom vol introduir una força política que centralitze i modere la políltica necessàriament haurà d'afrontar una dificultat: la coherència entre els diversos pactes polítics que afronte. Eixa coherència al sud d'Europa ha sigut gestionada de manera jerarquitzada i binaritzada. Així, PP només pot pactar amb Vox, PSOE només amb Compromís i Unides Podem. No hi ha cap altra opció. No hi han opcions híbrides perquè són dificils d'explicar. 

La tecnologia blockchain determinarà també el pensament del futur. La idea central a nivell polític de l'ús del pensament de cadena de blocs és determinar que cada node és lliure d'iniciar un moviment pactista però ha de validar-lo com a mínim amb un conjunt de nodes del mateix nivell i de nivells superiors. En eixe cas, el moviment queda validat. Com veiem seria passar d'un model exclusivament vertical de conformitat i control de grup a un model descentralitzat. No cap dubte que caldria establir mecanismes de control de desembarcaments. La realitat de cada poble (especialment els menuts) és massa fàcil de redireccionar i la maniobrabilitat política també és una temptació per a la corrupció. Per això, seria fonamental establir normes modernes i confiables de accés a la gestió política com ara el límit (real) de mandats, la no possibilitat de combinar càrrecs i la transparència patrimonial. 

Una estratègia up-to-down ben feta comença per la creació d'estructures polítiques electorals i ideològiques. La creació del relat i del programa ha de ser necessàriament prèvia perquè aquelles persones interessades a entrar al projecte tinguen alguns principis bàsics d'actuació. 

I també ha de tindre una estructura electoral i una maquinària de buscar votants. Això es traduix en persones. Si la part ideològica és fàcil de coordinar amb les persones i la bibliografia adequades (fins i tot la intel·ligència artificial) els artefactes electorals són més dificils de cimentar. Sense recursos econòmics no hi ha recursos materials ni humans. Això conduix a la necessitat de tindre ponts amb diverses parts de la societat valenciana: les empreses i els particulars. Són dos components de la comunitat política valenciana que necessàriament han d'entendre que tindre una força política equlibrant ajuda a la seguretat jurídica i que eixa és la base de qualsevol inversió pròpia i aliena. Ningú no invertix en territoris i comunitats humanes imprevisibles. Per tant, és imprescindible trobar recursos econòmics, materials i humans per a construir una alternativa política que puga centrar-se en la realitat valenciana i crear una via valenciana de progrés. 


Comunicació algorítimica triangulada. 

La comunicació actual depén d'algoritmes. Estem en les seues mans. Els mitjans de comunicació fan i desfan segons la conveniència pròpia. Si una força política s'oferix a vehicular el relat mediàtic és fàcil trobar cabuda. Esta seria una estratègia possible: fer surfing temàtic tenint en compte que cada tema té una caducitat de 48 hores. En tot cas, l'extensió en la intervenció temàtica en moments on no hi ha responsabilitat de govern sembla un pas inexcusable per a obtindre notorietat. 

Ara bé, el model ideal de comunicació és intentar gestionar una agenda temàtica pròpia basada en una estratègia de concentració. Un partit menut només pot aplegar a col·locar dos o tres idees en l'imaginari col·lectiu. I gran part d'elles ja va implícita en la marca. Per això seria fonamental determinar un grup d'idees força que puguen ser repetides de manera contínua. Ací mencionem algunes que es podrien triar: 

Dieta política mediterrània. Davant el greix i el colesterol polític la dieta política mediterrània aporta menys fast news i política ràpida per a fer política de reflexió i trellat. 

La triangulació política permanent. L'única manera de fer surfing polític amb garanties d'introduir una idea pròpia podria ser subratllar el binarisme (clickbait) per a després oferir un tercer espai d'opcions novedoses. En la línia de la superació del binarisme caldria incloure el concepte triple de manera permanent mitjançant idees com tercer espai o tercera via. 

La innovació política. Superada la vella idea de la "nova política" caldria introduir el concepte d'innovació polítca. La innovació política podria ser explicada des de la idea de l'estudi de precedents, marc comparat i dosis menues de prototips polítics mitjançant el procediment de subvenció per exemple. 

La vía valenciana. La vía valenciana ja va ser  una idea política d'Ernest Lluch però ara caldria rellançar el concepte com un nou autorrelat polític positiu, propositiu, transaccional, cooperatiu, equilibrant i de gestió de polítiques públiques eficients i àgils. 


El peatge dels algoritmes és relativament fàcil de pagar. La major part de la població desconeix que realment la mineria de dades és molt assimètrica. El miratge de la indústria de la influència està portant moltíssima gent a oferir les seues dades més valuoses de manera gratuïta. Amb una matèria primera gratuïta la major part d'empreses de publicitat com ara Meta tenen productes a preus molt baixos que permeten tindre un target molt precís. 

Forma i estils coherents. 

Allò més dificil potser siga determinar la narrativa audiovisual del missatge politic fent-lo congruent amb l'estratègia i la idea de posicionament moderat. Res té de moderat el mercat de l'atenció. Per això convindria establir una narrativa política moderada basada en una prosòdia relaxada i propositiva. Això no garantix la visibiliat per sí mateixa però és possible fer propostes creatives, serenes si s'encerta amb el target. 

Don't feed the troll. 

Una força política valenciana moderada sería immediatament atacada des de molts fronts perquè obri un espai polític nou més enllà de ser una opció més. La recomanació estratègica seria no alimentar els trolls i en canvi agrair sempre la participació honesta i constructiva. L'agraïment està molt valorat per les persones que (encara) participen a les xarxe pensant (erròniament) que pot haver una interacció i un debat polĺitic constructiu. Les social media no estan dissenyades per a la conversa sinó per a la captació d'estats d'ànim i emocions associades al consum. No esperem que en eixe espai es produïxca una conversa però almenys sí ha de ser un espai d'agraïment i oferiment.