Una Agenda per a la política racional, basada en la gestió, les prioritats i la prosperitat valenciana. 

Política racional. 

La política sempre ha tingut un component emocional. La diferència ha sigut a quin nivell ha deixat el nostre racionalisme col·lectiu que aplegara eixe component emocional.  Lamentablement estem aplegant a situacions de "polarització afectiva" on tindre amics o familiars amb qui compartir moments que siguen d'ideologies diferents o contraposades és cada vegada menys freqüent i pitjor interpretat. 



Necessitem resituar la política en l'àmbit de la racionalitat. Algunes forces polítiques - de manera errònia- mencionen la necessitat de fer "menys ideologia". Aquesta afirmació és un problema en sí mateixa. Probablement es referixen a que cal fer menys dogmatisme, menys fanatisme, menys hipòtesi i més gestió, treball i funcionament amb dades que permeten entendre la realitat. Però ara ens fa falta més ideologia que mai. De fet necessitem posicions ideològiques i persones dins de la ideologia que siguen capaços d'aportar trellat, consens, capaços de raonar i mantindre la calma si volem ser una societat pròspera. 

Ningú ens alliberarà de l'onada reaccionària que travessa tot el món. Partits democràtics autoritaris estan obtenint resultats imprevistos des de la visió històrica dels que encara recordem els totalitarismes que vorejaren quasi tot el segle XX. Tanmateix sí que podem matissar esta onada històrica en lloc de ser el camp d'experimentació. 

Algú pot caure en la temptació matemàtica de les mitges aritmètiques aportant posicions extremistes antagòniques a esta onada reaccionària (previsible d'altra banda en termes històrics). Res més lluny de la posició idònia per als valencians. Els valencians som un poble de base sociològico-mental transaccional. Som un poble de terra i mar acostumat a la visita, acostumat al diferent, liberal en termes mediterranis. A més, som un poble cooperatiu i harmònic. Molta gent pot considerar anecdòtic que els valencians tinguem una de les institucions jurídiques més antigues d'Europa per a resoldre els problemes derivat d'un bé de primera necessitat per a la supervivència: l'aigua. També podria ser anecdòtic que cada poble tinga una escola i una banda de música. També podria ser anècdòtic que tinguem el major número de cooperatives elèctriques de tota Espanya. Moltes coses podrien ser anecdòtiques però també podrien ser -són- identificatives d'una forma de ser i estar en el món. 

Els valencians som uns espanyols anòmals. Tots ens estranyem quan veïen persones de partits del nacionalcatolicisme parlant en valencià. Els valencians som híbrids, impurs, estranys, peculiars; en definitiva anòmals. Això ho podem considerar una debilitat o una oportunitat. 

Alguns plantejaments maximalistes plantegen la necessitat de tindre sobirania pròpia. Obliden la demografia i la geografia. Som uns quants els pobles que estem atrapats en una península i estem condemnats a entendre'ns. Així, per exemple, l'aigua serà cada vegada un bé més escàs. Els rius no entenen de fronteres i necessitarem tota la capacitat transaccional i negociadora que ha tingut històricament l'empresariat valencià per a fer negocis arreu del món. 

Ara bé, els valencians hem d'aprendre a crear i tindre instruments útils per a la política. Com fan altres pobles que en tenen i molt bons (el Partit Nacionalista Basc podria ser el millor exemple). Hem d'aprendre perquè ara no en tenim ni sabem usar-los. En eixe aprenentatge hem de trobar un equilibri entre la raó, les emocions, la cooperació i la reivindicació. 

La política de les emocions està basada en els elements divisors i divisius. En el dia a dia es traduïx en una batalla de relat polític on els míssils són les declaracions. La política del dir, la política declaracions va indefugiblement unida a la política de les emocions. En canvi la política del "fer" és política de gestió, de solució, de transacció i d'administració del poder. Una part dels valencians ha de poder entendre que necessita un instrument polític útil en qualsevol situació, siga quina siga la governança a nivell estatal, autonòmica o europea. Necessitem tindre capacitat d'influència en totes les conjuntures. 

Contextualment este afirmacions no es poden fer en el buit. Ja portem dècades de democràcia formal a Espanya. És temps més que suficient per avaluar el nostre progrés i la nostra relació amb el poder estatal.  Espanya és un país descentralitzat administrativament però centralitzat en el seu pensament. I això continua sent un problema per a totes aquelles persones que vivim en la perifèria peninsular. Des de la meseta tot es veu massa lluny i des de massa altura. Si vols ser visible has de jugar les regles del joc amb fermesa i potència. Has de jugar amb el teu estil però has de jugar dur. L'estil dels valencians mai serà obrir un conflicte obert i frontal sinó buscar des de la discreció i la prudència transaccionar contínuament beneficis per al nostre territori. 

Per a poder abandonar la política de les emocions per la política de les raons, per a poder transaccionar beneficis per a la nostra terra, per a poder tindre un instrument polític útil hi ha mètodes que ja sabem que han fracassat. 

Models fracassats. 

Ha fracassat l'entrisme. Aquella practica d'integrar-se dins dels grans partits estatals i somniar amb tindre "pes específic". L'entrisme ha resultat ingenu i innocu. Ha fracassat. L'altre intent ha sigut intentar bastir una alternativa territorialment valenciana però amb pensament comprat el supermercat de les consignes de la M30. Per tant, només queda una solució: la construcció d'una agenda valenciana de progrés que sense integrar-se en cap altra plataforma ni integrar el pensament centralista en el seu ideari puga visibilitzar i obtindre resultats útils, reals, materials i pressupostats per al País Valencià, l'Antic Regne de València i l'actual Comunitat Autònoma Valenciana. 

Una Agenda Valenciana de Progrés que continga aquells elements que vertebren i són comuns. Ja són massa temes els que s'ajornen de manera sistemàtica. Fa l'efecte que mai siga bon moment per a parlar dels problemes dels valencians. I fins ara cap dels sistemes que hem tingut al nostre abast ha tingut resultats satisfactoris. Ni mínimament constatables. 

Per això, és urgent i important bastir un instrument polític nou que puga superar la realitat actual. Este instrument polític nou necessàriament ha de ser capaç de superar antics conflictes i nous conflictes. Dit d'una altra manera, ha de concentrar-se en allò que necessitem i en allò que ens uneix. Són problemes inajornables que afecten la nostra vida quotidiana i que necessiten una solució urgent. 

Capilaritat explicativa, permeabilitat comprensiva. 

Esta capilaritat absolutament imprescindible per aconseguir resoldre tota la llista de temes pendents que hem acumulat en quaranta anys de sistema autonòmic ha de ser capaç de concernir un conjunt ampli de la societat valenciana. Ha de ser un instrument polític ample, obert i plural amb eixos centrals comuns. I per a això ha de contar amb la transversalitat necessària en termes polítics. Hi ha temes que ens són extraordinàriament comuns, temes que clamen al cel i si bé el poble valencià no és un poble conflictiu tampoc podem consentir que siga maltractat. 

La iniciativa per a constituir este espai ampli, més obert i plural que puga ser permeable i pedagògic per a la majoria de les classes populars valencianes hauria de ser de l'única estructura política amb força per a fer-ho: Compromís pel País Valencià. 

La creació d'un Compromís per una Agenda Valenciana de Progrés és inajornable i hauria de ser acollit amb energia i il·lusió per part d'un ampli sector de valencianisme intuïtiu que conforma l'autonomisme, regionalisme, nacionalisme o sobiranisme. 

Un instrument útil. 

Compromís ha sigut un arma electoral útil durant huit anys. Cada vegada és més freqüent que la ciutadania vote amb una intenció i un instrument. Compromís (i Mònica Oltra) van ser identificats com la garantia de que els lladres estigueren lluny de la caixa forta. En eixe sentit Compromís va complir una funció de neteja democràtica (en termes electorals) que la història s'encarregarà d'agrair. Però els valencians no podem mirar al món només amb un ull. L'arraconament progressiu de Compromís en les posicions d'esquerra radical (i polítiques identitàries estranyament importades del món anglosaxó) configuren un país ciclòpic amb només un ull. En canvi allò que es proposa amb una Agenda Valenciana de Progrés és obrir els dos ulls i entendre que el poble valencià -com qualsevol altre poble del món- avança en una coreografia entre progressistes i conservadors. No és que l'alternança siga sana o haja de ser tolerada, és que és la font de la democràcia. Ningú pot aspirar a guanyar sempre i les experiències de governs unipartidistes de llarga durada ens han ensenyat que la corrupció és innata al poder i no a les sigles. 

Pragmatisme i matemàtica electoral. 

Una Agenda Valenciana de Progrés és una proposta pragmàtica. Pragmàtica en la matemàtica electoral. Cap vot que puga "sentir-se" valencià -signifique això el que signifique- per a cadascú es pot perdre en urnes disperses i sigles diverses. De fet el naixement de Compromís va ser un simple exercici de matemàtica electoral unint vots de forces polítiques diferents per a superar una barrera antidemocràtica en les eleccions autonòmiques. L'atzar va afavorir el relat d'aquelles persones que immediatament trencaren aquell primer compromís i van aconseguir capitalitzar un nou relat reformista o de transparència democràtica. Però res d'allò estava previst, ni entrava en cap estratègia, simplement va encaixar en el context. I esta idea d'encaixar en el context es també fonamental. El poble valencià necessita un instrument polític disponible que puga encaixar en més contextos que aquell post15M. Un instrument polític que puga garantir que cap partit depenga dels extrems per a la gestió de les institucions. En èpoques d'extrems el pensament contraintuïtiu és fonamental. Si el context és líquid, canviant i emocional necessitem gestió política lenta, ferma i racional. 

La responsabilitat de Compromís. 

Per això, Compromís hauria de fer un exercici d'obertura de portes i finestres. Una ubicació ideològica a l'esquerra de l'esquerra és fer que el país mire només una part de la realitat i tapona qualsevol maniobrabilitat. Et deixa com a crossa de les necessitats puntuals de les sucursals valencians d'un partit concret. Compromís ja és el resultat d'un exercici de pragmatisme i la seua terra -la terra que aspira a representar, pensar i construir- necessita que en faça un altre. 

Compromís hauria d'obrir les portes i les finestres i enriquir-se amb més pluralitat. Necessitem que qualsevol valencià (també un valencià conservador de bona fe) tinga l'oportunitat d'accedir a un vot útil i pragmàtic que entenga la política com la gestió del poder i dels recursos. Les enquestes sociològiques són permanents en la idea de l'existència d'un conjunt de valencians molt vinculats amb la noció de "ser valencià" - eixos espanyols anòmals amb llengua i cultura eternament diferents- i necessiten tindre una oferta més àmplia i al mateix temps entendre que el seu vot té sentit i es traduix en realitats pressupostàries. 

Si Compromís no entén esta responsabilitat històrica algú ocuparà -i haurà d'ocupar- eixe espai polític que té tradició valenciana. Els homes bons i els homes tranquils potser no han tingut tanta llum mediàtica però tenim desenes d'exemples de tradició de pensament valencianista d'ordre i trellat. Els valencians podem anar a Madrid a escoltar però també a explicar. No som més que ningú ni menys que ningú. Per això necessitem un instrument polític que pose preu i valor al suport dels valencians i les valencianes. 

El patriotisme -a diferència del nacionalisme- és exercir la responsabilitat de fer-se càrrec de l'herència dels pares. El pensament valencianista ha tingut un parèntesi, una el·lipsi provocada pel miratge del funcionament electoral de Compromís i l'accés a la gestió d'àmplies parceles de poder. Pero la responsabilitat de fer i pensar el país dels fills, eixa responsabilitat la tenim nosaltres ara i Compromís hauria d'entendre-la. Administrar la "terra i l'herència" de manera justa i cohesionada socialment és un deure polític de la generació política actual. 

Què és una Agenda Valenciana de Progrés? 

És una proposta de coalició política que puga integrar de manera transversals tradicions polítiques plurals de democràcia de qualitat i creació de nexes comuns entre els valencians. 

La seua finalitat és la consecució i resolució de temes que afecten a la totalitat de les nostres vides. Estes prioritats són tan desesperadament urgent i necessàries que obliguen a fer un esforç d'agrupació de perspectives diferents. Els pobles escandinaus han construït les societats més cohesionades del món basades en la confiança, la cooperació, la negociació i una qüestió fonamental: cosir en lloc de tallar. Ara és el moment de cosir i ampliar la mirada. 

Quins són els temes de l'Agenda Valenciana de Progrés? 

  • Garantir els recursos i la comprensió estatal de la necessitat de la responsabilitat autonòmica en l'autogestió. 
  • Pla de Liquidació del Deute de la C.Valenciana
  • Pla Hidrològic a Favor de la C.Valenciana
  • Finançament Just de la C.Valenciana
  • Impulsar una fiscalitat innovadora d'acord amb l'estructura econòmica valenciana els processos de globalització i digitalització el mercat. 
  • Corredor Mediterrani
  • Devolució del Nostre Dret Civil
  • Rebaixa Real d'Impostos que impulse la inversió privada. 
  • Inversió en la Reindustrialització Valenciana. 
  • Garantir Infraestructures.