Una de les bases de l'autopercepció valenciana és la de ser poc reivindicatius o fins i tot poc interessats en les qüestións públiques. Esta idea hauria generat l'autoconcepte del "meninfotisme" unida a la autoimatge externa de ser "más muelles". Convé repassar aquestes qüestions i mirar quines dades tenen vigència en l'actualitat per a continuar perpetuant estereotips que minen l'autoestima valenciana. Finalment, mirarem la qüestio des d'una perspectiva nova: la transaccionalitat valenciana com a base del nostre tarannà. 




Què és el meninfotisme? 

L'expressió "meninfotisme" és una derivació del terme "meninfot" i s'utilitza per descriure una actitud o comportament de desinterès o indiferència davant de determinades situacions o problemes. Aquest terme sol fer referència a una actitud apàtica o de desinterès enfront d'assumptes que podrien ser importants o rellevants per a algú o per a la societat en general. És una paraula col·loquial i informal que s'usa per descriure aquest tipus de comportament.

Com podríem mesurar o trobar dades sobre eixe desinterés dels valencians per les coses públiques? 

Primer arranquem amb la participació electoral

Castella-la Manxa és la comunitat autònoma amb la major participació mitjana en les 15 eleccions generals, amb un 77,5%. La Comunitat Valenciana ocupa el segon lloc amb un 77,2% i la Comunitat de Madrid el tercer lloc amb un 76,7%. Sembla que els valencians som prou actius electoralment. 

Aquestes dades reflecteixen l'interès i la implicació dels ciutadans en el procés electoral, i és interessant veure les diferències en la participació entre les diferents comunitats autònomes d'Espanya. La participació en les eleccions és un aspecte important de la democràcia, ja que permet que la veu dels ciutadans sigui escoltada i tingui un impacte en el resultat final.

I la participació de carrer? 

Si mirem la informació sobre l'augment de les protestes ciutadanes a Espanya durant l'any 2012, en plena crisi econòmica i social, arran de la crisi immobiliària. En els deu primers mesos d'aquell any, es van produir 36.232 manifestacions a Espanya, quasi el doble que en tot 2011, que va comptabilitzar 18.422 manifestacions. S'assenyala que aquest increment de la conflictivitat va ser una tendència sostinguda en els últims huit anys, amb un augment gradual de les protestes des de 2004. 

Quant a les comunitats autònomes, Andalusia va liderar el nombre de manifestacions i concentracions, seguida de Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i Catalunya. Aquesta anàlisi proporciona una perspectiva sobre l'estat de la protesta social durant un període de crisi a Espanya i com les manifestacions es van convertir en una forma important d'expressió ciutadana en aqueix moment.

I la participació associativa? 

A data de 2023 Hui dia el sector de les ONGD a Espanya es caracteritza per la seua pluralitat, hi ha més de 950 organitzacions en el Registre d'ONGD de l'AECID que treballen en més de 100 països, amb una base social que va ascendir a quasi dos milions i mig de persones (font: Coordinadora d'ONGD d'Espanya). Segons he pogut comptar dins del web de la Coordinadora d'ONGD Valencianes hi ha unes 100. Habitualment es pren com a mesura el 10% de la quantitat espanyola per ser proporcionals amb la població relativa. Per tant, els valencians estem dins de la mitjana per població ajustada en ONGD. 

Segons l'estudi realitzat per la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat (Fundar), més de 175.000 persones en la Comunitat Valenciana eren donants d'alguna ONG, ja siga com a socis o mitjançant donatius esporàdics. En total, aquestes persones aportaven de manera altruista més de 32 milions d'euros a l'any.

Andalusia es posiciona com la CCAA amb major nombre de cooperatives de treball, (3.851). després, Catalunya (3.361), País Basc (1.847), Comunitat Valenciana (1.820) i Múrcia (1.497). Però s'ha de tindre en compte què Andalusia (Andalusia) té aroximadament 8.4 milions d'habitants, Catalunya en té aproximadament 7.6 millions, el País Basc uns 2.2 milions i el País Valencià té 5 milions d'habitants. No sembla que siga la valenciana una comunitat política despreocupada. 

La participació associativa té altres dades que redunden en la mateixa idea: el poble valencià és un poble organitzat i actiu socialment. Així, la Comunitat Valenciana ocupa el primer lloc amb 533 bandes de música, seguida d'Andalusia amb 245 bandes de música. A continuació, Castella-La Manxa es troba en el tercer lloc amb 132 bandes de música, Galícia ocupa el quart lloc amb 124 bandes de música i les Canàries estan en el cinquè lloc amb 64 bandes de música.

Per altre costat a Espanya existien abans de la Guerra Civil més de 2.000 cooperatives elèctriques que realitzaven totes les activitats necessàries per al subministrament elèctric en la zona que cobria la seua xarxa. A partir de la postguerra es redueix aquest número degut a l'absorció de la majoria d'aquestes entitats i gradualment un període de concentració empresarial. D'aquestes cooperatives centenàries, han resistit 21 en tot el territori nacional, 16 de les quals es troben en la Comunitat Valenciana.


I les dades de lleialtat lingüística? 

Si anem a dades del primer estudi de l'any 1993. Les dades sobre l'ús de la llengua en l'àmbit domèstic en la Comunitat Valenciana: 

  • Sempre en valencià: 40,9%
  • Generalment en valencià: 3,3%
  • Més en valencià que castellà: 1,5%
  • Indistintament: 4,5%
  • Més en castellà que valencià: 2,0%
  • Generalment en castellà: 2,8%
  • Sempre en castellà: 44,7%
  • N.s/n.r. (No sap / no respon): 0,2%

I la donació de sang o òrgans? 

Segons les dades presentades, sis comunitats tenen una taxa superior a 50 punts. Aquestes són Cantàbria amb una taxa del 72,4%, Navarresa amb el 62,1%, Murcia amb el 52,3%, Astúries amb el 51,5%, Euskadi amb el 50,7% i la Comunitat Valenciana amb el 50,3%.

Aquestes dades destaquen l'alt nivell de generositat i consciència sobre la donació d'òrgans en aquestes comunitats, ja que superen àmpliament la mitjana de la Unió Europea quant a la taxa de donació d'òrgans.

Per altra banda les dades de 2016 la mitjana nacional és de 36,6 donacions de sang per cada mil habitants, però solament superaven les 40 donacions cinc comunitats autònomes. A més d'Extremadura i Castella i Lleó, formen part d'aquest grup el Principat d'Astúries (41,6 donacions per cada mil habitants), Navarra (40,1) i Galícia (40,9). Per contra, a la cua d'aquest rànquing se situen La Rioja (31,7), Canàries (31,2) i Aragó (32,6). Tampoc aconsegueixen les 40 donacions per mil habitants les comunitats amb major població, com Andalusia (33,7), Catalunya (33,6), Madrid (39,3) i València (35,6).

Quins temes preocupen més els valencians? 

Sobre el grau d'atenció que haurien de rebre les polítiques del Consell, el 92,4% prioritza el sistema de salut, el 91,8% els llocs de treball de qualitat, el 87,9% el desenvolupament industrial i agrícola, el 87,1% el sistema educatiu, el 87% l'atenció a col·lectius vulnerables, el 85,8% la investigació, el 85% la reducció de l'a burocràcia, el 79% l'estalvi energètic i les renovables, el 76,4% el canvi climàtic i el 64,2% les noves tecnologies.

Com s'informen els valencians? 

Gràcies per proporcionar les dades sobre la taxa de lectura de periòdics en diferents comunitats autònomes d'Espanya l'any 2022. Segons les dades presentades, les comunitats autònomes amb les taxes més altes de lectura de periòdics són Illes Balears (52,9%), Navarra (52,8%) i País Basc (52,7%). D'altra banda, les comunitats autònomes amb les taxes més baixes de lectura de periòdics són la Regió de Múrcia (30,5%), la Comunitat Valenciana (34,2%) i Castella-la Manxa (36,1%).


I els testaments solidaris? 

Els testaments solidaris són una forma de llegat que les persones deixen en el seu testament per a fer costat a organitzacions benèfiques o causes socials una vegada que hagen mort. Aquestes dades mostren la generositat i el compromís de la població en diferents comunitats autònomes d'Espanya per a contribuir amb causes benèfiques i socials mitjançant els seus testaments. Les donacions a través de testaments solidaris poden tindre un impacte significatiu en projectes i programes destinats a millorar la qualitat de vida de les persones i comunitats que el necessiten.

En 2022 Per comunitats autònomes, Madrid se situa al capdavant en testaments solidaris ingressats amb 9 milions, seguida de País Basc amb quasi 4 milions, Catalunya 3.2 milions i Castella i Lleó i València amb 2,8 i 2,7 milions respectivament.

A la vista de les dades els valencians com a comunitat política i social no són gens indiferents a les qüestions socials. Salvada l'excepció de l'índex de lectura de diaris els valencians ocupen primeres posicions en qüestions tan determinants com les ONG, les bandes de música, les cooperatives eléctriques, les cooperatives de treball... etc. 

Per tant podem concloure que el meninfotisme no és una qüestió general ni genèrica sinó que la podem circumscriure a la questió identitària. I sobre això investigarem un altre dia.