Quan vaig gravar l'entrevista amb el programa Zoom vaig demanar expressament poder dir la meua opinió/hipòtesi sobre la relació entre llengües i fake news. Dic hipòtesi perquè no he trobat cap estudi al respecte i jo no estic en condicions de fer un treball sociolingüístic d'eixa grandària. Per tant comence explicant les meues limitacions i biaxos. 



Vaig començar a estirar d'este fil teòric llegint sobre fake news en abstracte. No trobe l'article (probablement estiguera en anglés perquè he buscat i buscat) on parlava de la següent qüestió: la lluita contra les fake news creades per Rússia i el seu entorn anava raonablement bé en anglés però no anava bé en espanyol i això estava impactant molt en l'Amèrica Llatina. La idea central de l'article era que els aparells mediàtics i propagandístics nordamericans s'estaven fent càrrec de desarticular (intentat-ho, diria jo) la propaganda rusa però el espanyol era un espai per a on s'estava colant fàcilment. Això significava que en llocs on el populisme democràtic a dreta (Brasil) i esquerra (Veneçuela) gestionava el poder estava trobant ressò la polarització, la confusió i la política de blocs on ens estem endinsant. Això significava que les notícies falses tenien major o menor incidència segons la llengua com era usada com a canal. Això em fa encendre una llumeneta. 

Per diverses circumstàncies, també per la mateixa època, estava llegint sobre el concepte de segona llengua racional. Qualsevol persona que em coneix sap que la meua llengua materna és el castellà i la meua llengua paterna és el valencià. Per tant, jo he hagut de fer un esforç racional per a tindre competència lingüística (diria que plena) en la llengua adoptada: el valencià. 

Em vaig quedar molt encuriosit amb un altre article (el buscaré) on parlava d'estudis que experimentaven amb la segona llengua i mencionaven que aquesta segona llengua permetia prendre decisions més racionals perquè no era una llengua emotiva. Em va agradar aquell contingut i a més em va reconciliar amb la síndrome de l'impostor que té qualsevol castellanoparlant que pren la decisió de projectar-se públicament en valencià. 

Efectivament, això era el que m'havia passat al llarg de la vida: les meues decisions relacionades en valencià havien sigut més racionals i meditades que les de castellà. Eixa és la meua experiència, l'article estava basat en l'anglés com a llengua adoptada. Bàsicament l'article explicava que la intraconversa que tenim amb nosaltres mateixa és tremendament constat i dura i indefugiblement la fem en la llengua materna. Sempre dic que si hi ha una llengua que és teua; és la que insultes o comptes els abdominals. Per tant, la segona llengua, la llengua adoptada, revestia més característiques de racionalitat encara que siga perquè moltes vegades t'has de partar un microsegon per a trobar la paraula adequada. Això afecta a les relacions emocionals o al consum o fins i tot, en el meu cas, a la política. 

Per tant, el valencià-català no és una llengua de llum on tot allò que es fa i es diu és meravellós i fora de qualsevol falta, odi o interés espuri. Però des de la meua mirada després d'aquell article el valencià escrit/llegit podria considerar-se llengua "adoptada" fins i tot per a molts valencianoparlants que no tenen costum de llegir en valencià. Fins i tot podria dir que el valencià estandaritzat és quasi una llengua adoptada per molts valencianoparlants. Lamentablement? Sí. En altres post ja he explicat la necessitat de permeabilitzar la llengua però continuem amb el tema de la fiabilitat mediàtica en valencià. 

Si cada llengua havia de tindre una lluita pròpia amb les fake news i el valencià per la seua trajectòria de prohibició i diglòssia podia formar part d'elements de racionalitat teníem una base per a fer una hipòtesi de treball sòlida. 

Per a avançar amb el meu raonament cal relacionar les fake news amb els seus objectius i causes. Parlem de fake news perquè complix una triple condició: fons informatiu, forma informativa i dolo (consciència de falsetat). 

És evident que hi ha gent que mentix en valencià/català. Però la idea d'una fake news és una notícia amb aparença de notícia que és completament falsa. Fins i tot, per al cas actual, podríem segmentar les fake news absolutament falses que són violència reputacional es fan exclusivament sense cap base de les notícies esbiaxades, descontextualitzades, ideologitzades o amb falta de complements de dades no explicades. 

Per al cas parlem de notícies amb aparença de notícia sense cap base real i amb intencionalitat de violència reputacional. Per a mi això és una fake news. Amb eixes característiques podem dir que és poc probable que en valencià aparega una fake news. En primer lloc perquè no és rendible ni en termes econòmics ni en termes de violència reputacional. Si jo faig una fake en castellà puc obtindre més ingressos publicitaris. Fer una fake news en valencià seria un treball absurde. Així, per exemple, el primer correu electrònic amb phising que he detectat en valencià/català ha sigut l'estiu de 2022 en referència a Caixabank. Dissenyar un frau o una fake news porta un treball (poc o molt) i busca uns objectius (desacreditar, crear confusió o guanyar diners amb el clickbait). En valencià (potser i cínicament per desgràcia) això no té sentit. 

La frase que dic al programa és exactament "ningú no monta una factòria de fake news en valencià". Com va a fer-ho? Si no són quasi rendibles les notícies de veritat com van a ser-ho les notícies falses? 

Si baixem a la pràctica i a les dades estadístiques, el que jo explique és una obvietat. Els mitjans que publiquen en valencià es poden contar amb els dits d'una mà i ho fan amb professionalitat i intenten no posar en risc la seua credibilitat en un mercat hipercompetitiu de l'atenció. Poden publicar algun titular cridaner? Sí. Però per a mi una fake news requerix les tres característiques: aparença de notícia, consciència de falsetat i intenció de danyar la reputació. 

Haurem de buscar una altra denominació per a les faules, llegendes urbanes, mites i llegendes que sempre han format part de l'imaginari col·lectiu. 

En conclusió és altament improbable que t'aplegue una notícia en valencià que siga falsa perquè fer notícies falses en valencià no paga la pena, perquè els mitjans que publiquen en valencià tenen un prestigi que guardar, perquè els hipotètics lectors en valencià tenen (estadísticament) una formació mitjana-alta i seguixen amb certa regularitat la realitat fins i tot d'una manera molt acurada. Cínicament diria que seria una gran notícia que algú pensara que és rendible fer notícies falses en valencià però la veritat és que -qui tinga els òssos que tinga les molletes- el negoci de la informació en valencià no dóna per a notícies falses. 

Reflexionant, el meu punt de partida de considerar el valencià estàndar informatiu com una llengua "quasi" adoptada, el fet que cada llengua lluita una batalla diferent contra les fake news i el fet de l'escassa producció informativa en valencià en comparació amb la infinita producció en anglés i espanyol crec que em permeten opinar amb base sòlida que una informació en valencià és altament fiable.


PD: Per supost que durant el procés independentista s'ha emés propaganda en català amb finalitat de violència reputacional. Però la meua realitat és valenciana i la doble denominació de la llengua (valencià-català) és una convicció que tinc des de 2004 a partir de la proposta -entre altres- d'Abelard Saragossà, admirat lingüista que sempre intenta retornar l'autoestima als valencianoparlants.