Hem après a demanar-li respostes, però encara no sabem conversar amb ella. La intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, ha entrat a les nostres vides com una nova eina revolucionària. Però la major part de la gent la fa servir com si fora un buscador, un teclat màgic o una joguina curiosa. I això és una llàstima. Perquè la IA no està pensada per substituir el pensament, sinó per provocar-lo. No és un oracle, sinó un mirall, un laboratori, un company de camí.


Ací tens una guia per detectar els errors més comuns i transformar-los en aprenentatge pràctic, crític i creatiu.

1. Fer-la servir només per resoldre dubtes, en lloc de com a coproductora d’idees

Si la tractes com una Viquipèdia amb veu pròpia, t’estàs perdent el seu veritable potencial. La IA pot ajudar-te a crear, comparar, imaginar, repensar, provocar. És com usar una paella gegant només per escalfar aigua.

Exemple: En lloc de “què és la renda bàsica?”, demana-li “imagina tres formes creatives d’aplicar la renda bàsica en un barri turístic amb conflicte social”.

2. Esperar que endevine el que vols sense donar-li context

La IA no té bola de cristall. Necessita context: a qui va dirigit, quin to vols, quins objectius tens. Sense això, et respondrà com si fores un desconegut a qui intenta caure bé, però sense profunditat.

Exemple: En lloc de “escriu una carta”, diu-li “escriu una carta formal, com a regidora de cultura, per convidar una escriptora a un acte commemoratiu, amb to proper però institucional”.

3. Usar-la com una màquina d’escriure, i no com una lectora crítica

Sap escriure, sí. Però també sap llegir i millorar textos. Pot revisar incoherències, detectar frases buides, afinar arguments o suggerir millores. Si no la deixes llegir el que tu escrius, només estàs gastant la meitat de les seues capacitats.

Prova: “Revisa este text com si fores una editora experta en comunicació social. Què milloraries i per què?”

4. Pensar que la primera resposta és la definitiva

La IA no dóna la veritat. Dóna versions. El primer resultat és un esborrany, no un veredicte. Com en una conversa humana, cal reformular, concretar, afinar. Si et quedes amb la primera resposta, estàs fent fast food intel·lectual.

Proposta: “Dóna’m una altra versió, més irònica, amb frases més curtes i un final que sorprenga”.

5. No corregir, reorientar ni repreguntar

Si la resposta no t’encaixa i et rendeixes, el problema no és de la IA. És com treballar amb una persona i no dir-li mai si ho està fent bé. La clau està en saber redirigir, afinar, repreguntar. El diàleg és el veritable motor.

Recomanació: “Este text és massa neutre. Vull que prenga partit, que tinga un punt de vista social clar i use exemples reals”.

6. No entrenar-la amb el teu criteri, estil o necessitats

Sense mostra del teu estil, la IA t’escriurà com si fores qualsevol. I tu no ho eres. Mostra-li textos teus, dona-li indicacions clares, crea un to propi. Això no és programar: és conversar amb identitat.

Aplicació: “Este és el meu estil d’escriptura. A partir d’ara, utilitza este to: reflexiu, compromés, amb frases curtes i metàfores visuals”.

7. Usar-la sense saber què vols aconseguir

Sense un propòsit clar, qualsevol resposta et semblarà vaga. La IA no decideix objectius: això encara et toca a tu. Cal saber si vols convéncer, analitzar, generar idees o provocar un debat. Si no tens un “per a què”, la IA et portarà a qualsevol lloc.

Exemple concret: “Estic preparant un taller per a estudiants sobre desinformació. Vull un guió interactiu que combine humor, dades reals i reflexió crítica”.

8. Ignorar les seues limitacions i biaixos

ChatGPT pot sonar molt segur, però no sempre té raó. Ni és neutral. Està entrenada amb textos humans, amb les seues limitacions, prejudicis i desequilibris. Cal llegir-la amb esperit crític. No és infal·lible, ni tampoc innocent.

Suggeriment: “Revisa esta resposta i assenyala possibles biaixos o punts de vista no representats”.

9. Reduir el seu ús al llenguatge i oblidar que pot estructurar dades, resumir, simular escenaris o construir mapes conceptuals

La IA no és només una ploma: també és una pissarra, una brúixola, un organitzador de pensament. Pot fer esquemes, taules, comparatives, resums, simulacions. Però si només li demanes paraules boniques, et perds la màquina d’eines que porta dins.

Explora: “Fes-me una taula comparativa de tres models de participació ciutadana amb avantatges, inconvenients i exemples reals”.

10. Tindre por d’equivocar-se i no experimentar

La IA et permet equivocar-te gratis. Pots jugar, provar, desfer, tornar a fer. Si no t’atreveixes a fer el ridícul davant d’una màquina, com ho faràs davant d’un públic real? La creativitat naix en el marge de l’error.

Desafiament: “Escriu un poema feminista en forma de recepta de cuina per a adolescents”.

I tu?
Quants d’aquests errors comets sense adonar-te’n?
Estàs usant la IA com un mirall, un martell o una brúixola?
Perquè l’eina és la mateixa.
El que canvia és la pregunta.