Per al sorgiment d'una ferramenta política útil per als valencians és imprescindible entendre el context històric per diverses raons: 



  1. Qualsevol moviment polític representatiu aconseguix nàixer i crèixer perquè aconseguix representar un segment de població que es troba orfe d'identitat política. Per tant, la interpretació del context és determinant. 
  2. Entendre el context històric és també fonamental per a prendre decisions i aplicar polítiques. En el marc més ampli estem en un canvi d'era. Durant segles l'era analògica ha anat fent evolucionar el sistema econòmic i això ha forçat els canvis polítics. La revolució industrial fa nàixer el moviment obrer. La burgesia (en contraposició a la noblesa inútil de l'Antic Règim) és el motor revolucionari de la il·lustració i les revolucions liberals. L'economia espenta contínuament la societat cap al futur però ho fa a diferents velocitats segons el temps i el territori. Els valencians estem just ara davant el repte de la societat digitalitzada. Passem d'un sistema de pensament analògic a un sistema digital. I ho fem a un ritme altíssim. Qualsevol època històrica és un túnel fosc amb poquetes llums on has d'anar intentant avançar. Tanmateix en l'època actual algú ha posat una cinta mecànica que es meneja a tota velocitat cap al futur. En eixa situació has de decidir molt bé: si corres massa cauràs a terra, si et quedes quiet qualsevol podrà avançar-te i fer-te anar cap arrere. La tercera via és avançar lentament sobre la cinta mecànica. 
  3. La gestió de la incertesa. Tota època ha obligat a gestionar la incertesa del futur. Les religions intenten solucionar eixa sensació de por al futur. També la política ho intenta. Una política madura és la que no entrega mai solucions màgiques, ni simplistes. Una política madura és la que explica la complexitat creixent de les solucions polítiques a canvis dels quals desconeixem les conseqüències. El vertigen que produix la intel·ligència artificial és la mirada a l'abisme de sempre. Ara bé, la nòria del temps actual va més ràpida que mai intentant atrapar la nostra atenció en un capitalisme de dades. 
  4. El moment de la política grisa. En conseqüència de tot el que hem explicat necessitem una política d'exploradors i no messiànica. És mal moment per als grans discursos i les solucions dicotòmiques. És moment per als grisos. Els grisos aplicats a les solucions i als discursos. Necessitem una política gradualista i no revolucionària en lo polític perquè ja tenim revolucions en marxa que la política no és capaç de gestionar a temps ni és capaç d'entendre encara. 
  5.  Una política més científica. Dins de la política grisa apareix el concepte de política científica entesa com aquella política que aplica les dades disponibles i el marc comparat en termes de ciència social. Per primera vegada en la història podem accedir a dades de molts països que han tingut problemes semblants. No és possible ja treballar només amb ideologia i estadística electoral per a fer política: és imprescindible treballar amb dades. El capitalisme de dades no pot ser només un corredor de sentit únic. Les dades han de revertir en benefici de la ciutadania i l'únic ens capaç de fer-ho és l'estat i les autonomies. 
En resum, estem un moment on la tecnologia disponible avança molt ràpidament, s'està produint una revolució tecnològica a ritme vertiginós que implica una revolució ecnòmica. La política -en este context- no pot ser també revolucionària afegint una tercera revolució. Hem d'apostar per una política gradualista, de velocitat mitjana però contínua, amb líders que sàpien interpretar els grissos de les solucions i dels discursos.