Una de les coses que més m'atrau investigar últimament és com un temps jutja, interpreta i avalua una altra època. Per a una persona que ha viscut uns altres temps -per qüestions d’edat- és més costós practicar l’adanisme i pensar que és la primera persona a pensar sobre una qüestió. A més a més seria incoherent amb sí mateixa intentar corregir un temps que va viure sense intervindre o amb intervenció diferent al pensament actual. 




Travessant esta aparent contradicció intel·lectual a hores d’ara, la doctrina woke em té captivat per la seua supèrbia generacional i el seu etnocentrisme temporal. És possible que la meua generació també fera aquell exercici. Sincerament no puc respondre a eixa pregunta perquè era víctima de la meua bombolla d’edat, però ara és un fenomen que em captiva intel·lectualment. 


Crec que una cosa així ha passat amb la lletra l'himne regional. L’himne valencià pot haver sigut mal interpretat i malinterpretat. D’una banda hi ha una interpretació interessada a construir un conflicte identitari amb l’espanyolitat mesetària i d’altra la interpretació des del present d’un fet contextualitzat. Hem de pensar sempre que aquelles persones que fan una cosa en un espai i un temps concret ho fan submergits en un conjunt de circumstàncies que és difícil apreciar amb el pas del temps. 


Per això em sembla que, de la mateixa manera que ara estem avaluant temps anteriors amb la nostra moral del present, crec que ara la lletra de l'himne no ha sigut contextualitzada adequadament en el moment de la seua redacció i publicació.


La hipòtesi central de fer una anàlisi més profunda del marc cognitiu de l’himne dels valencians no és una reivindicació contemporània del seu contingut. Certament la lletra té un punt de coentor però això no explica un “autoodi” tan potent com el que s’ha vessat sobre la seua elecció, promoció i exhibició pública. 


Ja vaig fer una primera aproximació comparant la lletra amb els objectius ODS i crec que passava bé el test. Ara intentaré pegar-li una volteta a la primera frase. La frase de la controvèrsia: Per a ofrenar noves glòries a Espanya. Em botaré les possibles alternatives proposades o descartades per anar al rovell de l’ou. Per què l’autor inclou una frase així? 


La primera cosa que hem de conèixer és l’autor. La lletra de l'himne regional valencià, també conegut com a "Himne de la Comunitat Valenciana" o "Himne de València", va ser escrita per Maximiliano Thous i Pérez en 1909. Thous era un poeta i escriptor valencià, nascut a la ciutat de València en 1879. La composició de Thous va ser per a l'Exposició Regional de València de 1909.


Què éra una exposició regional? 


L'Exposició Regional de València de 1909 va ser una important fira que va tindre lloc a la ciutat de València amb l'objectiu de mostrar els avanços econòmics, industrials, agrícoles i culturals de la regió valenciana. En el marc de l'exposició, es va convocar un concurs per a la creació d'un himne regional que representara al país dels valencians, i el poeta Maximiliano Thous va presentar la seua obra, que va resultar guanyadora del concurs.


El mateix any la Diputació Provincial de València va convocar un concurs per a la creació d'un himne regional que representara al país dels valencians i Thous va decidir participar en el concurs amb la lletra de l’himne de l’exposició. I va guanyar. 


Una exposició regional tenia com a objectiu mostrar els assoliments i les característiques culturals i econòmiques de la regió en qüestió. Era, per tant, un esdeveniment bàsicament comercial i els valencians tenim una llarga tradició de negociants i transaccionadors. Per tant, podem interpretar que la lletra de l’himne era tota una qüestió de marqueting. 


Aquestes exposicions eren fires o exposicions que solien tindre lloc durant un període limitat de temps (per exemple, un mes o diversos mesos) i que incloïen l'exhibició de productes, béns i serveis propis de la regió, així com espectacles i esdeveniments culturals.


Aquestes exposicions regionals es consideren una manifestació del nacionalisme i el regionalisme que va caracteritzar l'Europa de principis del segle XX, i van servir com una plataforma per a reivindicar la identitat regional i l'orgull cultural i econòmic de cada regió en qüestió. Algunes de les exposicions regionals més destacades de l'època inclouen l'Exposició Regional de València de 1909, l'Exposició Regional de Sevilla de 1929, i l'Exposició Regional de Catalunya de 1907, entre altres.


És factible pensar que la inclusió de la primera frase de l’himne portara per raó entendre que Espanya era el principal mercat exportador per als productors valencians i que aquells valencians se sentien avantguarda econòmica dins d’aquella Espanya que encara vivia en la ressaca decadent de la crisi del 98 molt marcada per a l’espanyolisme mesetari. 


Una part de xovinisme d’avantguarda econòmica i un poc de marqueting estatal no expliquen del tot la frase que té evidents connotacions d’agenda mental estatalista. Per a entendre l’himne convé analitzar el seu context històric perquè tota obra artística és filla de la seua època. 


Que ocorria a Espanya en 1909


En 1909, Espanya es trobava en un període de la Restauració borbònica, que es va iniciar en 1874 amb el regnat d'Alfons XII i es va estendre fins a l'arribada de la Segona República en 1931. Durant aquest període, Espanya va experimentar un creixement econòmic i un auge cultural, però també va enfrontar diversos conflictes socials i polítics.


En 1909, Espanya es trobava immersa en una sèrie de crisis polítiques i socials. Entre els principals esdeveniments de l'any es troben els següents:


  • La Setmana Tràgica de Barcelona: un alçament popular contra la Guerra del Marroc que es va saldar amb un important nombre de morts i ferits.

  • L'atemptat de Mateo Morral contra les noces d'Alfons XIII i Victoria Eugenia de Battenberg, que va causar diversos morts i ferits.

  • La vaga de la Canadenca, una vaga general dels treballadors del sector de l'electricitat a Barcelona que es va estendre per tota Espanya i que va ser reprimida amb duresa pel govern.


A més, en aquest període també es va produir un important desenvolupament cultural, amb l'aparició de nous corrents literaris i artístiques com el Modernisme i la Generació del 98, entre altres.


Per tant, Espanya es trobava en un període convuls on la sensació de tragèdia, conflicte i decadència actuaven en el subconscient col·lectiu. Els valencians no podien restar al marge d’aquelles sensacions. En canvi l’himne no proporciona una idea decadent sinó al contrari. Això podria reafermar la idea de que els valencians sempre hem tingut una idea coordinada dins d’Espanya però amb un accent propi molt pronunciat però no prestigiat per la historiografia. 


De fet, per a entendre la distància entre l’himne i les glòries d’Espanya només cal repassar un poc la dècada prèvia a l’himne. 


La crisi del 98 va ser un període de profunda crisi política, social i econòmica que va afectar a Espanya a la fi del segle XIX i principis del segle XX. El seu origen es troba en la pèrdua de les últimes colònies espanyoles en ultramar, Cuba, Puerto Rico i Filipines, després de la Guerra Hispà-Estatunidenca de 1898.


El procés de decadència de l'Imperi espanyol s'havia iniciat en el segle XVII i es va accentuar durant el segle XIX, a causa de la feblesa de l'Estat i a la falta de modernització del país. En aquest context, la pèrdua de les colònies va suposar un dur colp per a l'autoestima i la identitat nacional espanyoles, i va provocar una profunda crisi política i social.


La derrota en la Guerra Hispano-Estatunidenca va ser especialment dolorosa, ja que Espanya es va enfrontar a una potència emergent en l'àmbit mundial i va perdre gran part del seu prestigi internacional. La guerra va deixar en evidència la falta de modernització de l'exèrcit espanyol i la ineficàcia de la política exterior espanyola, així com l'abandó i l'explotació de les colònies.


La crisi del 98 va tindre importants conseqüències per a Espanya, ja que va suposar una profunda reflexió sobre el passat i el futur del país, i va estimular el debat sobre la necessitat de modernització i reforma política, social i econòmica. Aquest procés va desembocar en l'anomenada "Generació del 98", un grup d'intel·lectuals i escriptors que van reflexionar sobre el paper d'Espanya en el món i la necessitat d'una regeneració moral i cultural del país.


És possible que l’himne beguera directament d’esta reflexió sobre el futur d’un país en decadència i realment estiguera parlant d’una manera poètica i certament -si es vol- “carinyosa” respecte a la necessitat d’impulsar reformes? Són les noves glòries una reivindicació valenciana de posició d’avantuguarda i impulsor d’aquestes reformes? 


La veritat és que no podem hipnotitzar al seu autor, ni li podem preguntar però no trobe descartable una interpretació com aquesta. 


Però a més a més per a situar adequadament el valor de l’himne convé examinar què estava passant a Europa a principis del segle XX. 


A principis del segle XX, Europa estava experimentant importants canvis polítics, econòmics i socials que tindrien un gran impacte en el curs de la història mundial. Per exemple hauríem de tindre en compte: 


  • Guerra Mundial: L'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914 va suposar un punt d'inflexió en la història europea. El conflicte, que va enfrontar les principals potències europees, va deixar milions de morts i ferits, i va transformar profundament la política i la societat del continent.


  • Imperialisme i colonialisme: A principis del segle XX, les potències europees continuaven mantenint importants imperis colonials a Àfrica, Àsia i Amèrica. No obstant això, les tensions entre les potències colonials i les lluites per la independència dels pobles colonitzats estaven començant a erosionar la legitimitat del colonialisme.


  • Revolucions: Durant les primeres dècades del segle XX, Europa va ser escenari de diverses revolucions i moviments socials que buscaven transformar l'ordre polític i social establit. Entre els més destacats es troben la Revolució Russa de 1917 i la Revolució Mexicana de 1910.


  • Nacionalisme: El nacionalisme va ser una força política i social molt rellevant a l'Europa de principis del segle XX. Els moviments nacionalistes es caracteritzaven pel seu defensa de la identitat nacional i la independència, i van exercir un paper clau en la descomposició dels imperis multinacionals de l'època.


  • Avanços tecnològics: A principis del segle XX, Europa va ser testimoni d'importants avanços tecnològics en camps com l'energia, la comunicació i el transport. Entre els més destacats es troben la invenció del motor de combustió interna, el telèfon, la ràdio i l'automòbil.


No sé si hi ha cap època històrica menys històrica i per tant més tranquila però sembla que aquells inicis de segle eren molt propensos a lletres més tensionades, conflictives i bèl·liques. En canvi l’himne valencià se centra en promoure la convivència, autopromocionar-se i crear un “cant de pau”. No és això una cosa certament prestigiable? Probablement hi haja persones que voldríen tindre un himne més agressiu però no és apreciable que un himne parle de cooperació i pau en temps de guerra? 



Finalment ens queda el gran marc cognitiu de l’himne valencià que podem situar dins de la paraula “ofrenar”. Indubtablement inclou un marc de subordinació però també hem d’entendre que era un himne per a una exposició regional i havia de ser construÏt sobre una certa poesia. Ofrenar, oferir, retornar podrien formar part del marc literal però en el marc subjacent podem trobar una certa capacitat de liderar una recuperació econòmica, moral i política de l’Espanya de principis del segle XX. Així el marc ampli o profund estaría en liderar els canvis operatius necessaris per a impulsar canvis dins de l’Espanya de lepoca. La paraula podria situar-se amb una interpretació contextual dins del marc de la regeneració i de l’impuls de la modernització espanyola tenint en compte que la resta de la lletra parla de les característiques pròpies “agermanades” (germans vingau, tots a una veu). Indubtablement el verb “proporcionar” o “aportar” hagueren tingut més sentit semàtic però menys càrrega poètica. El verb ofrenar és un dels més freqüents en la literatura de festa siguen falles, fogueres o gaiates i el consideraria un “comodí” de l’escriptura literària folklórica per la qual cosa no el considere un marc rígid d’interpretació. 


En resum, la meua interpretació és que dins de la coentor de qualsevol himne escrit en una època xovinista els valencians podem cantar sense vergonya, ni pudor i amb un cert orgull un himne que parla de pau, de convivències, de lideratge, de germanor, de medi ambient i de més coses que passem a analitzar seguidament.