Vivim en un món on la comunicació està profundament influenciada per les xarxes socials. Les diferències en la terminologia que utilitzem en diferents llengües poden afectar la manera en que percebem i interaccionem amb aquestes plataformes. Un exemple clar és la comparació entre els termes "social media" en anglés i "xarxes socials" en valencià. Analitzem com aquesta diferència lingüística pot tenir implicacions cognitives en els parlants de cada llengua.


El terme "social media", directament traduït com a "mitjans socials", fa èmfasi en el rol mediàtic d'aquestes plataformes, subratllant la seua funció com a canals de comunicació. Això pot influir en la manera en què els parlants d'anglés perceben aquestes plataformes, enfocant-se en la seua utilitat per a difondre informació i interactuar en un espai públic àmpliament accessible.

D'altra banda, el terme valencià "xarxes socials" posa l'accent en l'estructura interconnectada d'aquestes plataformes, suggerint una imatge de teixit o xarxa entre usuaris. Això pot portar els parlants de valencià a enfocar-se més en les connexions personals i comunitàries que es formen a través d'aquestes plataformes. Aquesta perspectiva pot influir en com es valoren les interaccions dins de les xarxes, veient-les com a més personals i menys públiques.

Aquesta diferència conceptual pot afectar també la manera en què es gestionen les identitats online. Per als parlants d'anglés, la visió dels "social media" com a mitjans pot fomentar una identitat més orientada a l'exposició pública, mentre que els parlants de valencià podrien desenvolupar identitats digitals que valoren més la proximitat i la interacció qualitativa.

Addicionalment, les implicacions de seguretat i privacitat es poden percebre de manera diferent. Els usuaris que conceptualitzen les plataformes com "xarxes socials" poden estar més preocupats per qui està en la seua "xarxa", mentre que els que les veuen com "social media" poden enfocar-se més en com la informació és compartida públicament.

L'aspecte més crític que generalment resta ocult darrere dels termes com "social media" i "xarxes socials" és el model de negoci d'aquestes plataformes. Les empreses darrere de les xarxes socials se centren intensivament en l'extracció de dades personals dels seus usuaris per a optimitzar la targetització de publicitat i altres formes de monetització. Aquesta pràctica no només afecta la privacitat de les persones, sinó que també conforma el disseny i les funcionalitats de les plataformes, les quals estan dissenyades per maximitzar la interacció i la retenció d'usuari per recopilar més informació.

Reconeixer aquesta realitat és crucial per a una comprensió completa del fenomen de les xarxes socials, i un canvi en la nomenclatura pot ajudar a posar aquestes dinàmiques en relleu, facilitant així un debat més informat i una major conscienciació sobre les pràctiques d'aquestes empreses. Aquesta crítica hauria d'incorporar-se a les converses sobre com utilitzem i interactuem amb les tecnologies en el nostre dia a dia.