Apunteu-vos la nova paraula màgica dels pròxims anys: "comunitat". La gestió de comunitats serà una de les competències requerides en el món laboral. Veges per a on, la controvertida paraula "comunitat" ens farà tindre un nom ben adaptat al món digital. Serem la Comunitat Valenciana en un món on hi haurà comunitats de tot tipus: per aficions, per ideologies, per professions, per orientació sexual. Nosaltres, serem els de la comunitat valenciana. Això no agradarà ni a catalanistes ni a blavers probablement, però serà una bona notícia. 



Per això tenim una gran oportunitat i una gran responsabilitat davant. En les pròximes eleccions (les pròximes i les pròximes de les pròximes) anem a entrar en una espiral bipolar entre dos fanatismes dogmàtics que es retroalimentaran. La creació de comunitat valenciana (també en minúscules) serà una obligació moral i una responsabilitat ètica per a aquells que desitgem una convivència en pau, llibertat i serenitat. 
El valencianisme polític ha tingut sempre més rellevància qualitativa que quantitativa. Per a bé i per a mal, ha sigut capaç de condicionar l'agenda temàtica i condicionar les polítiques amb un pes electoral relatiu. La seua importància per a la construcció de comunitat és cabdal. 
S'aproximen temps de dificultat en la convivència i d'incertesa en el futur. Això ens pot portar al conflicte i a la desesperança si ens deixem portar per messies vinguts d'alguna nova religió dogmàtica o autoritària. L'esquerra conservadora i la dreta reaccionària estiraran de la nostra capacitat per a gestionar la democràcia liberal a este xicotet racó del món que ens ha tocat viure. 

Per això seria important consolidar una opció de valencianisme central, obert i amb mirada europea. Un valencianisme que fora capaç de moderar tant al PSOE com al PP i evitar que hagen de pactar amb partits que oferixen les solucions màgiques, fàcils i populistes. Ens vindria molt bé tindre un instrument que puguera garantir estabilitat institucional i tinguera gent formada i actualitzada per a fer front a una realitat econòmica on la cohesió social està en risc. No necessitem oratòria, necessitem gent faenera que vaja fent pedres i paret. No necessitem discursos enfervorits, ni indignacions ni ira, sinó persones serenes, prudents i racionals que entenguen que les solucions poden vindre allunyades de les nostres hipòtesi de treball prèvies. 
Tenim davant l'època històrica amb més coneixement acumulat en ciència política i això ha d'ajudar a entendre que és millor cosir que trencar. Un dels grans secrets de la prosperitat d'un territori és la moderació, la serenitat per a no trencar mai el diàleg i la confiança els uns en els altres. Justament el secret de qualsevol comunitat actual, siga d'un videojoc o siga d'una malaltia comuna. 
Fer comunitat és el nostre repte. I per això ens cal un valencianisme clàssic, popular, permeable i fèrtil, plural i central que vaja més enllà de l'actual model de subcontractació política de coalició. 
Ens necessitem. Ajudem-nos. Ens juguem pujar al tren de la història digital. És possible que passe un altre. Però anirem darrere.