Ha passat molt de temps i massa coses des que la lluita ciutadana per la Gerència Pública va aconseguir el repte d'evitar el seu enderrocament i la construcció de pisos en un entorn emblemàtic per a la història del Port de Sagunt. Tanmateix passa el temps i la història passa a la història. És el moment de plantejar un futur per al passat. 



Com a participant (discret i humil) d'aquella Comissió Ciutadana sempre em va preocupar la funció de l'espai. I sempre vaig optar (públicament i privadament) per la solució mixta. D'un costat la titularitat pública de l'espai i la protecció arquitectònica i ambiental, i per un altre costat la compatibilitat amb els usos privats. 

El sosteniment de tot el patrimoni de Sagunt és difícilment viable per a l'Ajuntament de Sagunt. Per això va ser una bona notícia que part del patrimoni siga compartit per la Generalitat i per l'Estat Espanyol. Convindria també que les dues administracions posaren més de la seua part en la gestió i la posada en valor. Tanmateix aquesta triple titularitat dificulta la cohesió de les polítiques de sosteniment i impuls. 

Siga com siga, el temps passa i les circumstàncies canvien. Allò que a finals del segle XX era només un expectativa ara és una realitat i la societat digital canvia les condicions per a assegurar un futur pròsper per a la ciutat de Sagunt. 

La construcció d'un relat, la creació d'un marc de pensament, són fets que seran la clau de la prosperitat de les ciutats. Així, mutar del pensament industrial estricte a la inclusió de la logística ha sigut l'origen de l'actual èxit del model de parc industrial Parc Sagunt. Per tant, canviar un punt de vista, canviar la perspectiva en temps de canvis globals i vertiginosos ens pot fer pujar o baixar del tren de la història. 

Nous temps generen noves oportunitats i nous riscos. A la Gerència i a la ciutat de Sagunt se li presenta una gran oportunitat. Arreu del món algunes ciutats estan impulsant districtes digitals. Un districte digital és un entorn urbà dissenyat des del punt de vista digital i per a indústries i professionals del món digital. 

El model de Barcelona, el model de Palma de Mallorca han aprofitat els vestigis industrials de zones que remirades i redissenyades esdevenen espais insipiradors per a les indústries creatives. 

Mirant els models que impulsen diverses ciutats la Gerència té grans fortaleses per a convertir-se en un districte digital innovador. Té valor propi en l'arquitectura i la vegetació, té singularitat basca en ple mediterrani, té proximitat al mar i ja té un disseny de ciutat jardí que és una base importantíssima per a qualsevol districte digital. I la millor notícia de totes, a diferència dels districtes digitals de les ciutats, el terreny ja és públic i per tant no genera expropiacions i la seua posada en marxa podria ser immediata. 

Però res d'això serà possible si no canviem la mirada. El moviment per la Gerència Pública va ser en sí mateixa un canvi de mirada davant la mirada de la derrota de AHM. Ara hauríem de tornar a mirar la Gerència com un espai de futur. Tenim les bases i els fonaments ahí davant. No desaprofitem l'oportunitat.