Per a Gergen qualsevol acció naix, es manté i mor en el procés de relació. Existim en un món de coconstitució. La consideració dell món en termes de confluència relacional acaba per eliminar la distinció entre interior i exterior. Internet en general i les xarxes socials en particular actuen com a elements dinamitzadors i potenciadors d’aquesta nova perspectiva.
La privacitat i la intimitat esdevenen ja dos conceptes diferents. Dades privades i dades íntimes rebràn gestions diferents. Apareix un ampli ventall de situacions semipúbliques o semiprivades. Si ens fixen el correu electrònic -que apareix en la major part de perfils de facebook- en un inici era habitualment una espècie de pseudònim que ara es publicitat sense pudor. És més, no cal utilitzar-lo ja que qualsevol persona por enviar un missatge directament. Dins d’aquests conceptes és important també  relativitzar el dramatisme de la pèrdua d’intimitat amb els conceptes d’exposició i visualització. L’exposició pública no és global sinó segmentada (amics o amics d’amics) i encara que és universal la visualització també és atenuada. Per exemple, lectures de blog o de vídeos de youtube
El grau d’exposició pública té relació tant amb l’aïllament com amb la solitud a la recerca d’una comprensió pública. Tanmaeix com a efecte positiu permet una millor visualització de la diversitat.
No s’ha d’oblidar mai l’objectiu inicial dels creadors de qualsevol cosa marcarà la seua existència. En el cas de les xarxes socials és la promoció personal juntament amb la persuassió i desitjabilitat social. Per tant, elements com ara l’autopercepció, l’heteropercepció (espill de desig)  i control de la pròpia imatge són determinants. Tant si és a nivell conscient (control de privacitat de la xarxa que es desconeix o es veu massa complicada) com inconscient (dades que no recordem que hem posat en exposició). Tot el conjunt d’informació que tenim bé a l’escaparat o bé dins de la botiga actuarà en fenòmens d’inferència tant prèvia (abans de conèixer físicament) com posterior o continuada (durant la relació interpersonal). En este àmbit un fenòmen destacabale són les fuites d’imatge, una mena de descontrol de la pròpia imatge (com ara l’etiquetatge en fotos o la informació que sobre els menors posen els pares).
Crec que convé recordar -especialment en la meua generació- l’enorme quantitat de dades que hem posat al descobert i que en el món no virtual romanien amagades per entendre també els nous conceptes d’intimitat que encapçalen els adolescents actuals. Hi ha un enorme conjunt de dades que configuren la nostra imatge virtual. En primer lloc apareix la decisió sobre la presència o no en les xarxes socials i la petjada digital en google. Però també convé recordar dades com ara el número d’amics, qui són i quines característiques tenen com a grup (generació, continguts), els enllaços que mantenim, els llocs que visitem (sites) o l’edat i l’anniversari. Per tant actualment ja s’ha fet un recorregut ben gran d’exposició. Ara bé, menció a banda tenen algunes qüestions més habituals en el discurs sobre les xarxes socials. Estem parlant, en primer lloc, de les fotogràfies. En un món on l’exhibició física produeix una banalització de la pròpia imatge, la recerca d’identitat superficialitzada (l’adolescència és un moment important en este cas) es farà a través de la gestió d’una imatge física. L’espill fotogràfic és una radiografia de l’auotestima personal. Tanmateix també cal recordar a nivell més profund les actualitzacions d’estat, tant pel que fa a l’ortografia, com la demostració de gustos, interessos nivell d’expressió. No oblidem que també una no actualització és una manera de mostrar-se al món (la invisibilitat o discreció).
Per últim analitzaríem la mediatització de les relacions interpersonals que suposa la gran evolució respecte a msn o gmail. Amb la desaparició dels mediadors (mitjans de comunicació) naix el telenotícies interpersonal (les notícies dels meus amics). Però aquesta mediatització inferirà comportaments televisius que tacaran la nova conducta virtual. Així per exemple, s’entendrà que la popularitat comporta una pèrdua de la intimitat, és el seu peatge (La Noria).