Del grup de científics amb bata blanca que hi ha a la sala el més major és qui sembla ser l'únic que s'atreveix a contestar. 

- No ho sabem Coronel Lerby

- Com que no ho sabem? Pregunta el coronel. 

- No ho podem saber. 

- Voleu dir que he de prendre la decisió a cegues? Insisteix el coronel. 

- Tenim dades i hipòtesi però no tenim una conclusió certa.  Diu amb veu tremolosa el senyor més major de les bates blanques. 

- Quina merda de científics sou si en el moment més important no ens doneu la informació que necessitem?  

- Els experiments amb animals han respost de manera variable. No sabem com poden reaccionar el humans. 

- Quines són les hipòtesi? 

- Els primers humans seleccionats han sigut entrenats amb simuladors de realitat virtual i interferències elèctriques i han respost bé. Un simulador immersiu permet imitar la situació real però no és la situació real. El soldat sap que no hi ha risc. De manera inconscient ho sap. Però en general pensem que tot ha anat bé. 

- Què significa "bé"? Matissa Lerby. 

- Han respost a l'objectiu  que buscàvem. Han acceptat la missió i han registrat impulsos baixos, el cor ha bategat amb normalitat i no han registrat indicis fisiològic de l'emoció que volíem eliminar. 

- Per tant, tot ha anat bé. 

- Depèn de què entenem per bé- intervé es de darrere un dels científics més joves de la sala.  

- Com que depèn? Respon el Coronel Lerby buscant amb la vista al jove de darrere. 

- Quan passa determinat temps busquen noves sensacions per a sentir el que abans sentien. Torna a contestar el més jove de les bates blanques. 

- I això no és bo? Soldats en busca permanent de noves missions sense tindre por a res? Respon de manera enèrgica el coronel. 

- A curt termini ho és senyor- El jove científic mira de gaidó al seu superior i es quadra amb salutació en dir una frase perquè sospita que ha de callar. 

El coronel Lerby no deixa que ningú continue parlant. S'avança a la paraula del més major dels científics que semblava voler dir alguna cosa. 

- En eixe cas, fem-ho. Suprimim la por del Grup Experimental. Inseriu el xip de supressió. 

El científic més major mira amb condescendència el jove imprudent que està mirant a terra. Sospira, agafa aire i comença a parlar. 

- El que vol dir Rasmussen és que els experiments han tingut una durada limitada. No sabem què pot passar amb el pas del temps. L'emoció de la por evolutivament té diverses funcions. Nosaltres hem constatat que podem apagar la primària però la por és una emoció multicontextual.

- Multicontextual? Respon el coronel Lerby amb cara d'estranyat i de sentir-se malament per no entendre el concepte. Mira el científic amb cara d'estar esperant un aclariment. 

- No sabem si el creixement en la recerca de sensacions podria portar a una rebel·lió. 

- No podem assegurar la disciplina? Això és el que vol dir? 

- La disciplina també es basa en la por. Per tant, si suprimim la por també estem suprimint la disciplina. 

- O siga que si amputem la por als soldats es poden girar i matar-nos a nosaltres? 

- Podria passar. És una sensació nova. Si busquen la sensació prèvia i no la trobem poden buscar nous estímuls. 

El Coronel Lerby es porta les mans a la cara. Repassa el seu rostre de dalt a baix. No diu res. Respira. Sospira. Bufa amb la boca i sembla voler començar a parlar...

- Ok. Deixem la por en tots els soldats. Continuem amb el sistema clàssic.