El Consell Nacional va tindre algunes anècdotes gracioses. De primeres en la primera intervenció es va haver de demanar que parlara un poc més baix o s'allunyara del micro dels crits que pegava. Va començar molt forta, això segur.

D'algunes intervencions pràcticament es deduïa més que el Bloc anava a fer un pacte contra Izquierda Unida que amb Izquierda Unida.

Un conseller nacional de Castelló sempre ens deixa alguna frase per a la història. La d'este Consell Nacional va ser "ser valencià és la meua forma de ser valencià" en referència a un conseller que va reclamar la seua condició independentista i catalanista.

Les al·lusions a la intel·ligència mai no passen a alguns mestres de la dialèctica que va repassar punt per punt que es requeria en el Bloc per a demostrar-se "intel·ligent" per finalitzar dient que per totes eixes raons ell "no era intel·ligent".